texto Sepin
logo-Sepin
 
altaalta   recordar claverecordar clave     Usuario  usuario: clave: ENTRAR
Inicioinicio

Administrador de Finques

contenidos gestion
buscar:
lupa
reducir_texto aumentar_texto guardar imprimir pdf Enviar Asignar a carpeta
Conceptos
|
  • Clasificadores del documento
    • PROPIETAT HORITZONTAL
        • Elements Comuns
            • Garatge
Referencia:SP/DOCT/81322

Sol·licitud d'instal·lació d'un punt de recàrrega individual de vehicle elèctric: 1. Cal aportar-ne a la presidència el projecte tècnic amb un mes d'antelació? 2. Quines mesures pot dur a terme la Comunitat si s'incompleix la proposta alternativa més adequada, segons l'art. 553-36.3 CCCat?

Encuesta Jurídica. Febrero 2019

Coordinador: Joan Cremades Morant. President de la Secció 13a de l’Audiència Provincial de Barcelona

Introducció
Joan Cremades Morant
President de la Secció 13a de l'Audiència Provincial de Barcelona
La reforma de 2015 inclou la possibilitat que qualsevol veí pugui instal·lar punts de recàrrega elèctrics en la seva plaça, tan sols informant, per escrit, prèviament, a la Comunitat de Propietaris a través del President o de l'administrador, i, com és lògic, tant la instal·lació com la despesa del consum elèctric ha de ser a càrrec del beneficiari i no pot causar danys a les instal·lacions o elements comuns de l'edifici; a més, en cas que alguna cosa es malmeti a causa de la instal·lació, ha de fer-se'n càrrec. El procediment més senzill seria realitzar una connexió entre el comptador elèctric propi i la plaça d'aparcament, a la paret de la qual es col·locaria l'endoll (monofàsic o trifàsic).
Els problemes es poden plantejar si la plaça està en un altre edifici o s'han de realitzar obres en elements comuns. En aquest cas, la instal·lació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics revesteix una major complexitat, no tant per criteris tècnics i de seguretat industrial, perquè això està ben regulat a la ITC BT52 (BOE de 31 de desembre de 2014), sinó pel fet que aquestes instal·lacions hauran de passar, necessàriament, per elements comuns de la propietat, especialment en el que concerneix als espais destinats a la zona d'aparcament.
A la Llei de Propietat Horitzontal estatal 49/1960, es va aprovar la modificació corresponent (la Disposició Final Primera de la Llei 8/2013, de 26 de juny, de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbanes, va redactar l'art. 17, apt. 5, de la Llei de Propietat Horitzontal), en el sentit que "La instal·lació d'un punt de recàrrega de vehicles elèctrics per a ús privat a l'aparcament de l'edifici, sempre que aquest s'ubiqui en una plaça individual de garatge, només requereix la comunicació prèvia a la comunitat", deixant clar que "El cost d'aquesta instal·lació i el consum d'electricitat corresponent els ha d'assumir íntegrament l'interessat o interessats directes", però ve referida al fet que la instal·lació del punt de recàrrega se situï en una plaça individual de garatge, de manera que en cas de voler posar-lo en algun altre lloc de l'edifici que no sigui una plaça individual de garatge (o es tracta d'una plaça de pàrquing llogada en un altre edifici), no seria suficient una comunicació prèvia i es necessitaria un acord de la Junta de Propietaris.
A Catalunya, la legislació difereix. Aquesta previsió està regulada a l'art. 553-36, incís tercer, del Codi civil de Catalunya, segons la redacció donada per la Llei 5/2015, de 13 de maig, en el Preàmbul III, on aquesta reforma estableix: "S'afavoreix la instal·lació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics i s'atorga als propietaris aquesta facultat, amb l'obligació prèvia d'enviar el projecte tècnic a la presidència o a l'administració". Diu la referida norma que "3. Els propietaris que es proposin de fer obres en llur element privatiu ho han de comunicar prèviament a la presidència o a l'administració de la comunitat. Si l'obra comporta l'alteració d'elements comuns, cal l'acord de la junta de propietaris. En cas d'instal·lació d'un punt de recàrrega individual de vehicle elèctric, només cal enviar a la presidència o a l'administració el projecte tècnic amb trenta dies d'antelació a l'inici de l'obra i la certificació tècnica corresponent una vegada finalitzada la instal·lació. Dins aquest termini la comunitat pot proposar una alternativa raonable i més adequada als seus interessos generals. Si la instal·lació alternativa no es fa efectiva en el termini de dos mesos, el propietari interessat pot executar la instal·lació que havia projectat inicialment".
Es parteix del pressupòsit que la instal·lació requereixi "fer obres en elements comuns" (en un altre cas, depenent de la configuració del garatge si la plaça és de titularitat individual, no seria necessari remetre el projecte tècnic ni encara la comunicació), i es preveuen els següents:
1. Cas d'instal·lació "individual" d'un punt de recàrrega individual de vehicle elèctric (apt. 36.3), el cost del qual assumirà el propietari
a) – Cal enviar a la presidència o administració el projecte tècnic (descrivint tots els aspectes que afectin els elements comuns: on s'instal·larà el comptador, com s'estendrà el cablejat, on es col·locaran els endolls...). – Amb trenta dies d'antelació a l'inici de l'obra. – La certificació tècnica corresponent una vegada finalitzada la instal·lació, remesa també a la presidència o administració de la Comunitat; no obstant això, no es preveu cap sanció en cas de no fer-ho.
b) Evidentment, si l'obra suposa l'alteració d'elements comuns (com pugui ser la instal·lació d'un comptador propi en la xarxa general del garatge comunitari), cal l'acord de la Junta de Propietaris (majoria del 553-25.2 c); si manca l'acord, la Comunitat podrà exigir la reposició a l'estat original dels elements comuns alterats (art. 553-36.4).
c) Dins d'aquest termini de 30 dies, la Comunitat pot proposar alternatives més raonables i adequades als seus interessos generals. Si dins del termini de 30 dies la Comunitat proposa aquesta alternativa raonable, més adequada als seus interessos, haurà d'executar-la en el termini de dos mesos. Si no ho fa, el propietari podrà seguir endavant amb la proposta inicial (del que s'infereix que la proposta de la Comunitat ha de passar per una instal·lació general).
d) Si la instal·lació alternativa proposada no es fa efectiva en el termini de dos mesos, el propietari interessat pot executar la instal·lació que havia projectat inicialment.
2. En el cas d'una instal·lació general per part de la Comunitat: és necessari l'acord de Junta per majoria de partícips i quotes que intervenen en la votació [art. 553-25.2 c)].
3. Si es proposa i acorda una proposta alternativa per la Comunitat, el propietari que va proposar la instal·lació podrà impugnar l'acord.
Amb aquestes dades, en resposta a l'enquesta plantejada es constaten les següents postures:
1. S'ha de comunicar sempre, afecti o no elements comuns (Gomis, Vidal, Carril i Guilanyà); precisant Gomis i Carril "en el supòsit que aquesta instal·lació, si la configuració de l'immoble ho permet, afecti exclusivament un element privatiu, la seva omissió no comportarà cap sanció (no es pot fer de pitjor condició aquest supòsit, que precisament el legislador vol afavorir, que qualsevol altra intervenció en un element privatiu)"; i Guilanyà, que "la comunicació a la presidència o administració de la intenció de fer la instal·lació amb remissió del projecte tècnic i amb un mes d'antelació a l'inici de l'obra". Lacaba proposa una interpretació flexible, en el sentit que no existeix un termini "fatal" per a presentar el projecte tècnic, ja que la norma no utilitza una fórmula verbal imperativa ("haurà"), sinó que al·ludeix al fet que "cal enviar (...) el termini de trenta dies es merament orientatiu i tracta d'unificar pràctiques comunes, si bé, no tindria cap incidència negativa per al comuner la presentació del projecte abans o després de trenta dies, i fins i tot (...) es podria presentar una vegada efectuada la instal·lació (...)".
2. Si afecta elements comuns, en cas de manca de consentiment, la Comunitat pot exigir la reposició a l'estat original dels elements comuns alterats, ex art. 553-36.4 (Gomis, Vidal, Guilanyà i Lacaba); amb les següents precisions: a) Guilanyà indica "(...) Altrament, si la Comunitat decideix en el seu moment i per les majories previstes, fer una instal·lació comuna, el propietari incomplidor no es podrà negar a pagar la part corresponent, quedant vinculat per l'acord comunitari en la forma prevista a l'art. 553-30.3 per als supòsits de supressió de barreres arquitectòniques o instal·lacions d'ascensors". b) Vidal opina que la Comunitat no podria exigir al propietari díscol l'adequació de la seva instal·lació al projecte comunitari una vegada transcorregut el termini de quatre anys per exigències de la bona fe (art. 111.7 CCCat) i, en cas de fer-ho, es podria considerar abusiu l'exercici tardà de la facultat reconeguda en l'apt. 4t de l'art. 553-36 CCCat. c) Lacaba, per al cas que el propietari executi la instal·lació incomplint la proposta alternativa més adequada presentada per la Comunitat de Propietaris proposa l'acció de cessació, via l'art. 710 LEC en relació amb l'art. 553-18 b CCCat, entenent que a ella li correspon la càrrega de la prova que la seva proposta "és mes raonable i adequada" per als interessos de la Comunitat que la proposta pel comuner.
Respostes
Carril Pan, Antonio
President de la Secció 1a de l'Audiència Provincial de Tarragona
1r. Estimo que ens referim a la instal·lació en un element privatiu. En aquest cas, l'obligació es deriva del precepte, atès que l'art. 553-36.3 estableix que "cal" i, a més, representa el punt de partida per a que la Comunitat pugui proposar una alternativa raonable i més adequada als interessos generals. Ara bé, com en el cas de la comunicació que el propietari ha de fer a la Comunitat de les obres en elements privatius, si no la fa, això no il·legalitza l'obra ni permet atacar-la, llevat que perjudiqui als altres propietaris o a la Comunitat i que disminueixi la solidesa, l'accessibilitat, alteri la configuració o l'aspecte exterior del conjunt, i en ser així, tenint en compte l'escassa entitat que l'obra suposa i sempre que afecti únicament l'element privatiu, no serà imprescindible l'aportació del projecte tècnic.
2n. Les accions de defensa dels interessos generals de la Comunitat enfront de l'actuació del copropietari que els perjudica amb el seu comportament.
Gomis Masqué, Àngels
Magistrada de la Secció 13a de l'Audiència Provincial de Barcelona
Amb la modificació de la regulació de la propietat horitzontal, el legislador "afavoreix la instal·lació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics i s'atorga als propietaris aquesta facultat, amb l'obligació prèvia d'enviar el projecte tècnic a la presidència o a l'administració" (Preàmbul).
Després de la reforma portada a terme per la Llei 5/2015, de 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, l'art. 553-36.3 presenta la següent redacció:
"3. Els propietaris que es proposin de fer obres en llur element privatiu ho han de comunicar prèviament a la presidència o a l'administració de la comunitat. Si l'obra comporta l'alteració d'elements comuns, cal l'acord de la junta de propietaris. En cas d'instal·lació d'un punt de recàrrega individual de vehicle elèctric, només cal enviar a la presidència o a l'administració el projecte tècnic amb trenta dies d'antelació a l'inici de l'obra i la certificació tècnica corresponent una vegada finalitzada la instal·lació. Dins aquest termini la comunitat pot proposar una alternativa raonable i més adequada als seus interessos generals. Si la instal·lació alternativa no es fa efectiva en el termini de dos mesos, el propietari interessat pot executar la instal·lació que havia projectat inicialment".
En termes generals, de la lectura d'aquest precepte, posat en relació amb els apt. 2 i 4 del mateix article ("Ús i gaudi dels elements privatius"), podem inferir que el propietari que vulgui fer obres en llur element privatiu podrà realitzar-les sense necessitat de permís o consentiment de la Comunitat, si bé cal que prèviament ho comuniqui a la presidència o a l'administració (la llei no preveu cap sanció en cas d'omissió d'aquesta comunicació prèvia). Això no obstant, quan l'obra comporti l'alteració d'elements comuns, cal l'acord favorable de la Junta de Propietaris [per majoria qualificada en el supòsit previst a l'art. 553-26.2 b) i per majoria simple en la resta de supòsits], en cas de manca de consentiment, la Comunitat pot exigir la reposició a l'estat originari dels elements comuns alterats (553-36.4).
En cas d'instal·lació d'un punt de recàrrega de vehicle elèctric, hem de partir del fet que, en tot cas, cal enviar, amb l'anticipació establerta, el projecte tècnic a la presidència o a la administració i, un cop finalitzada l'obra, la certificació tècnica. Ara bé, entenc que en el supòsit que aquesta instal·lació, si la configuració de l'immoble ho permet, afecti exclusivament un element privatiu, la seva omissió no comportarà cap sanció (no es pot fer de pitjor condició aquest supòsit, que precisament el legislador vol afavorir, que qualsevol altra intervenció en un element privatiu).
En canvi, si aquesta instal·lació afecta d'alguna manera elements comuns, no és precisa l'autorització de la Comunitat, però se li ha de donar la possibilitat de proposar una alternativa raonable i més adequada als seus interessos generals [aquesta alternativa ha de ser aprovada per acord adoptat per una majoria simple, en relació amb l'art. 553-25.1 c)]. En aquest cas, entenc que l'omissió de la comunicació prèvia del projecte o la realització abans del transcurs de dos mesos (si després d'aquest termini la instal·lació alternativa no s'ha fet, la llei permet al propietari executar la inicialment projectada) o l'execució incomplint faculta a la Comunitat per exigir la seva retirada, sempre i quan, dins d'aquell termini, la Comunitat faci efectiva la instal·lació alternativa.
En darrer terme, si el propietari que es proposa instal·lar un punt de recàrrega individual de vehicle elèctric no està d'acord amb la proposta alternativa de la Comunitat, pot procedir a impugnar l'acord, per la via de l'art. 553-31.1 b) CCCat.
Guilanyà Foix, Albert
President de la Secció 2a de l'Audiència Provincial de Lleida
1. Entenc que la resposta ha de ser afirmativa. Cal recordar que, en relació a la instal·lació d'un punt de recarrega, hi ha dues possibilitats. L'una és la instal·lació individual i, l'altra, la instal·lació general. Pel que fa a la primera, aquella és un dret que es reconeix a tots els propietaris sense necessitat d'acord de la Junta, tot i que està subjecte a un determinat procediment, quin és la comunicació a la presidència o administració de la intenció de fer la instal·lació amb remissió del projecte tècnic i amb un mes d'antelació a l'inici de l'obra.
La Comunitat té aquests 30 dies per proposar una alternativa raonable més adequada als interessos de la Comunitat, que se sobreentén que ha de passar per la proposició d'una instal·lació general, decisió que hauria de ser presa per un acord de Junta amb majoria de partícips i quotes, atès el que estableix l'art. 553-25.2 c).
Solament en el supòsit que la Comunitat no digui res en aquest mes, el propietari podrà realitzar la instal·lació individual. En aquest cas, un cop feta, cal trametre la certificació tècnica corresponent a l'administració o a la presidència.
2. Hom podria pensar que, en tractar-se d'una instal·lació que afectarà necessàriament, d'una forma o altra, un element comunitari (sigui connectant el punt de recarrega individual amb la xarxa elèctrica que discorri pel pàrquing o connectant-lo directament al comptador privat de l'habitatge), la Comunitat estaria en disposició d'exigir la reposició a l'estat originari dels elements comuns alterats sense el seu consentiment, atès el contingut de l'art. 553-36.4.
Tanmateix, però, entenc que, en aquest cas, és una excepció i la Comunitat no pot obligar al propietari a retirar la instal·lació. Altrament, si la Comunitat decideix en el seu moment i per les majories previstes, fer una instal·lació comuna, el propietari incomplidor no es podrà negar a pagar la part corresponent, quedant vinculat per l'acord comunitari en la forma prevista a l'art. 553-30.3 per als supòsits de supressió de barreres arquitectòniques o instal·lacions d'ascensors.
Lacaba Sánchez, Fernando
President de l'Audiència Provincial de Girona
1. Cal partir de l'actual marc normatiu que regula aquest tipus d'instal·lacions, que sorgeixen arrel de l'aparició en el mercat del vehicle elèctric:
a) Reial decret 1053/2014, de 12 de desembre, pel qual s'aprova una nova Instrucció tècnica complementària (ITC) BT 52 «Instal·lacions amb fins especials. Infraestructura per a la recàrrega de vehicles elèctrics», del Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat per Reial decret 842/2002, de 2 d'agost, i se'n modifiquen altres instruccions tècniques complementàries. Aquesta norma tracta de transposar la Directiva 2014/94/UE, de 22 d'octubre de 2014, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la implantació d'una infraestructura per als combustibles alternatius, i, en particular, en el que es refereix al cotxe elèctric, a l'aprovació d'un model de connector comú per als vehicles elèctrics de la Unió Europea i a la promoció de la infraestructura necessària per a la recàrrega del vehicle elèctric, en vigor des de l'1 de juliol de 2015.
Aquest RD obliga que en els edificis de nova construcció, es deixin preinstal·lades les conduccions elèctriques. En 2020, segons un requisit de la Comissió Europea, tots els aparcaments en edificis de nova construcció o reformats han de tenir un mínim de 10 places de garatge equipades amb una preinstal·lació per a punts de recàrrega de cotxes elèctrics.
b) L'art. 553-36.3 CCCat estableix:
"3. Els propietaris que es proposin de fer obres en llur element privatiu ho han de comunicar prèviament a la presidència o a l'administració de la comunitat. Si l'obra comporta l'alteració d'elements comuns, cal l'acord de la junta de propietaris. En cas d'instal·lació d'un punt de recàrrega individual de vehicle elèctric, només cal enviar a la presidència o a l'administració el projecte tècnic amb trenta dies d'antelació a l'inici de l'obra i la certificació tècnica corresponent una vegada finalitzada la instal·lació. Dins aquest termini la comunitat pot proposar una alternativa raonable i més adequada als seus interessos generals. Si la instal·lació alternativa no es fa efectiva en el termini de dos mesos, el propietari interessat pot executar la instal·lació que havia projectat inicialment".
c) L'art. 553-25.2 c) CCCat exigeix la majoria simple dels propietaris que hagin votat, i que representen, al seu torn, la majoria simple del total de les seves quotes de participació:
"L'execució de les obres necessàries per a instal·lar infraestructures comunes o equips amb la finalitat de millorar l'eficiència energètica o hídrica dels immobles i la mobilitat dels usuaris, per a connectar serveis de telecomunicacions de banda ampla o per a individualitzar el mesurament dels consums d'aigua, gas o electricitat, o per a la instal·lació general de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, encara que l'acord comporti la modificació del títol de constitució i dels estatuts".
Pel que respecta a la LPH, el seu art. 17-5.º no al·ludeix al projecte tècnic i només exigeix una "comunicació a la comunitat". El meritat precepte diu:
"La instalación de un punto de recarga de vehículos eléctricos para uso privado en el aparcamiento del edificio, siempre que este se ubique en una plaza individual de garaje, solo requerirá la comunicación previa a la comunidad. El coste de dicha instalación y el consumo de electricidad correspondiente serán asumidos íntegramente por el o los interesados directos en la misma".
En el cas que fos necessari connectar la derivació a un comptador de propietat comunitària, sí serà necessària l'autorització da la Junta de Propietaris, atès que afecta un element comú de la Comunitat.
2. Una vegada fixat el marc normatiu, podem concloure que el CCCat estableix aquests punts de càrrega com una mena d'instal·lació preferent, que en el supòsit que siguin individuals, seran exclusivament a càrrec del propietari/comuner.
Naturalment, existeix la possibilitat de realitzar la instal·lació amb caràcter comunitari en virtut d'un acord adoptat per la Junta de Propietaris, per tal de dotar l'aparcament de connexions o de la infraestructura necessària per a que els veïns que ho desitgin col·loquin la seva presa amb un comptador mesurador individual que controli el consum d'electricitat per a la seva posterior repercussió al propietari. Aquesta mena d'acord s'ha d'adoptar per majoria simple dels propietaris que han participat en la votació, que han de representar, també, la majoria simple del total de les seves quotes de participació.
3. Pel que fa a la primera qüestió, entenc que no existeix un termini "fatal" per presentar el projecte tècnic, ja que la norma no utilitza una fórmula verbal imperativa ("ha de"), sinó que al·ludeix que "cal enviar". Crec que el termini de trenta dies és merament orientatiu i tracta d'unificar pràctiques comunes, si bé, entenc que no tindria cap incidència negativa per al comuner la presentació del projecte abans o després de trenta dies, i, fins i tot, entenc que podria presentar-se una vegada efectuada la instal·lació, sempre que la s'hagués realitzat amb l'assessorament tècnic corresponent. Donada la importància del tema que li atorga el propi CCCat, que permet la modificació del Títol Constitutiu o dels Estatuts, s'ha de propiciar una interpretació i/o aplicació de la norma flexible.
Si el propietari executa la instal·lació incomplint la proposta alternativa més adequada presentada per la Comunitat de Propietaris, entenc que podria acudir al mecanisme de l'art. 710 LEC, per aconseguir del Jutge una condemna del comuner perquè s'abstingui de dur a terme l'activitat que realitza; es tracta d'una acció de cessació per obligar el comuner recalcitrant a no executar la instal·lació proposta i que no ha estat acceptada per la resta. Aquesta possibilitat exigiria que, amb caràcter previ a exercitar aquesta acció, l'administrador requerís al comuner [art. 553-18 b) CCCat].
A la Comunitat li correspondrà, en aquest cas, la càrrega de provar que la seva proposta "és més raonable i adequada" als interessos de la Comunitat que la que va fer el comuner.
Vidal Carou, Ramón
Magistrat de la Secció 14a de l'Audiència Provincial de Barcelona
De les obres de conservació i reformes dels elements privatius, l'art. 553-36 CCCat distingeix entre les que no afecten els elements comuns, en aquest cas, n'hi ha prou amb comunicar prèviament la seva realització a la Comunitat, de les que sí que impliquen una modificació d'aquests elements, supòsit en què el propietari necessita l'autorització o el permís de la Comunitat perquè l'execució sigui vàlida.
Davant l'imparable avenç del vehicle electrònic, el legislador va modificar aquest article a través de la Llei 5/2015, de 13 de maig, i va abordar la regulació de la instal·lació dels punts de recàrrega individual de vehicles elèctrics de la manera següent:
"En cas d'instal·lació d'un punt de recàrrega individual de vehicle elèctric, només cal enviar a la presidència o a l'administració el projecte tècnic amb trenta dies d'antelació a l'inici de l'obra i la certificació tècnica corresponent una vegada finalitzada la instal·lació. Dins aquest termini, la comunitat pot proposar una alternativa raonable i més adequada als seus interessos generals. Si la instal·lació alternativa no es fa efectiva en el termini de dos mesos, el propietari interessat pot executar la instal·lació que havia projectat inicialment".
Doncs bé, dit això, ja estem en condicions de respondre a les dues qüestions que es plantegen quan un propietari sol·licita la instal·lació d'un punt de càrrega individual d'un vehicle elèctric.
1a. Cal aportar a la presidència el projecte tècnic amb un mes d'antelació?
La resposta a aquesta primera qüestió és necessàriament afirmativa, atès que la literalitat del precepte no deixa lloc a dubtes (in claris non fit interpretatio), al marge que la Comunitat no pot realitzar una proposta alternativa si prèviament no coneix la que vol posar en pràctica el propietari. I per conèixer-la, és necessari que pugui examinar el projecte.
És interesant destacar que el legislador s'aparta del règim general previst per a les obres que pugui realitzar un propietari en un dels seus elements privatius, atès que ja no es conforma amb que sigui comunicada a la Comunitat, sinó que li imposa l'obligació de facilitar aquest projecte.
c) Quines mesures pot dur a terme la Comunitat si el propietari executa la instal·lació incomplint la proposta alternativa més adequada presentada per la Comunitat de Propietaris, conforme disposa l'art. 553-36.3 CCCat?
Sobre la base que el garatge de la Comunitat es troba també dividit horitzontalment i, consegüentment, cada plaça d'aparcament està configurada com un element privatiu registralment independent, en teoria s'haurien de distingir aquells supòsits en els quals la instal·lació hagi afectat algun element comunitari d'aquells altres en els quals no existeixi aquesta afectació, ja que, en aquest últim cas, seria molt discutible que la Comunitat tingués cap acció contra l'infractor, doncs l'apt. 4 d'aquest art. 553-36 CCCat només ofereix resposta quan les obres a l'element privatiu comporten alguna "alteració" d'algun element comunitari. Això no només persisteix, sinó que augmenta la llacuna legal advertida des d'un primer moment en aquest precepte quan els propietaris incompleixen la seva obligació de comunicar a la Comunitat les obres que portin a terme en els seus elements privatius si no afecten els comuns.
No obstant això, aquesta imprevisió del legislador de 2015 resulta fins a cert punt irrellevant, atès que a qualsevol instal·lació d'un punt de recàrrega, les obres que s'han de realitzar afectaran normalment —per no dir sempre— elements comuns, ja que serà necessari passar cables des de la bateria de comptadors elèctrics fins a la plaça d'aparcament, i, per tant, aquest cablejat haurà de recórrer segurament un espai comunitari. O el mateix endoll de càrrega es fixarà també a alguna paret del mateix caràcter, raó per la qual la Comunitat tindrà a la seva disposició la facultat reconeguda a l'apt. 4 de l'art. 553-36 CCCat de poder "exigir la reposició a l'estat originari dels elements comuns alterats sense el seu consentiment".
I atès que qui pot més, pot menys, no veiem que sigui més problemàtic acceptar que la Comunitat pugui exigir l'adequació de la instal·lació al seu projecte i no necessàriament la reposició a l'estat anterior, que suposaria anul·lar el punt de recàrrega i un càstig excessiu per al veí infractor.
Ara bé, la possibilitat d'exigir l'"adequació" de la instal·lació al projecte comunitari ve condicionada pel fet que la Comunitat no hagi consentit la instal·lació conforme al projecte individual del propietari díscol i la pròpia norma ja aclareix que "s'entén que la comunitat ha donat el consentiment si l'execució de les obres és notòria, no disminueix la solidesa de l'edifici ni comporta l'ocupació d'elements comuns ni la constitució de noves servituds i la comunitat no s'ha oposat en el termini de caducitat de quatre anys a comptar de l'acabament de les obres".
En aquest punt convé fer algun aclariment, ja que, tot i que la instal·lació d'un punt de recàrrega elèctric ha de comportar en la majoria dels casos —per no dir una altra vegada sempre— l'ocupació d'elements comuns o la constitució de noves servituds que obstarien per arribar al consentiment tàcit assenyalat, entenc que, sense haver manifestat expressament la seva oposició, la Comunitat no podria exigir al propietari díscol l'adequació de la seva instal·lació al projecte comunitari després d'haver transcorregut el termini de quatre anys per exigències de la bona fe (art. 111.7 CCCat) i, si ho fa, podria considerar-se abusiu l'exercici tardà de la facultat reconeguda a l'apt. 4 de l'art. 553-36 CCCat.