texto Sepin
logo-Sepin
 
altaalta   recordar claverecordar clave     Usuario  usuario: clave: ENTRAR
Inicioinicio

Administrador de Finques

contenidos gestion directorio
buscar:
lupa
reducir_texto aumentar_texto guardar imprimir pdf Enviar Asignar a carpeta
Conceptos
|
Legislación relacionada
|
  • Clasificadores del documento
    • PROPIETAT HORITZONTAL
        • Acords Junta
            • Impugnació
        • Càrrecs Directius i Administratius
            • President
        • Junta de Propietaris
            • Convocatòries
Referencia:SP/SENT/872471

AP Barcelona, Sec. 1.ª, 163/2016, de 18 de abril

Recurso 661/2014. Ponente: MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.

El acuerdo no es nulo porque el presidente aunque no sea propietario, es el hijo de una propietaria mayor que se encuentra impedida y actúa en su nombre 
"... El demandant sol licita que es declari la nul litat de l'acord adoptat a la junta de 24 de juliol de 2011 pel que es nomena el Sr. Aquilino president de la comunitat perquè no és propietari.
De la mateixa manera que ho fa la sentència que es recorre, aquesta qüestió ha de ser resolta en primer lloc perquè d'entendre, com ho fa l'apel lant, que aquell acord és nul de pel dret ( article 6.3 CC ) no caldria analitzar la resta de les qüestions plantejades en el recurs perquè la nul litat d'aquell acord comportaria la nul litat de les juntes posteriors convocades i presidides pel Sr. Aquilino .
Efectivament, establia l' article 553-16 CCCat que la junta designaria el president o presidenta "necessàriament entre els propietaris d'elements privatius" . Actualment, el que disposa l'article 553-15 és que el càrrec de la presidència ha d'ésser exercit per un propietari.
No és aquest un fet controvertit, sinó que ha estat admès pel mateix Sr. Aquilino en ser preguntat al respecte l'acte del judici, que ell no és propietari de cap dels elements privatius que integren la comunitat.
La sentència entén que no per això l'acord ha de ser nul de pel dret com manté el demandant sinó només anul lable si s'impugna en els terminis legalment previstos.
En contra d'aquest raonament, l'apel lant invoca la doctrina fixada pel Tribunal Suprem, entre d'altres la sentència de 14 d'octubre de 2008 . ..."
"... En qualsevol cas, en el supòsit que s'examina el Sr. Aquilino no és un tercer extern a la comunitat de propietaris. És el fill d'una de les propietàries que es troba físicament impossibilitada per exercir el càrrec i que darrerament ha tornat a residir a l'immoble per poder atendre la seva mare.
Les circumstàncies que es donen en aquesta comunitat, porten a poder entendre, com sosté la comunitat de propietaris, que el Sr. Aquilino exerceix el càrrec en nom i representació de la seva mare, que és la propietària del pis i amb qui viu, la qual es troba físicament impossibilitada per fer-se'n càrrec.
Sosté la part demandada, i ha explicat el mateix Sr. Aquilino i el Sr. Felicisimo (que abans havia actuat de facto com a president) que els veïns d'aquest immoble havien actuat des de sempre ( 1967; f.38) com una comunitat sense haver-la constituït i la gestionaven entre els sense ajut de cap professional. Fou a l'any 2010, quan s'havien d'afrontar a la comunitat diverses qüestions de més complexitat ( obres a la façana), que els veïns, tots ells d'edat molt avançada, van demanar al fill d'una de les propietàries (el Sr. Aquilino ),que havia residit a l'immoble de jove i que hi havia tornat per cuidar de la seva mare, que se'n fes càrrec ell. Fou així, com el Sr. Aquilino va accedir a la presidència de la comunitat i encara que, possiblement per desconeixement del secretari i del mateix nomenat, no es fes constar correctament o amb precisió a les actes, s'ha d'entendre que se'l va nomenar i aquell va accedir al càrrec, no en nom propi, sinó en representació de la seva mare, que n'és la propietària.
Per tant, el recurs, en aquest primer punt, haurà des ser desestimat. ..."
La comunidad sí que notificó al actor de forma verbal la convocatoria y el acta por la que se modificaba el sistema de pagos ya que se trata de una comunidad de gente mayor en la que no hay formalidades, por lo que ha caducado la acción impugnatoria 
"... El Sr. Aquilino , i els dos testimonis ( el secretari i qui havia fet abans de president) han explicat que, des que se n'ha fet càrrec del Sr. Aquilino , les convocatòries a les juntes ( i també les notificacions dels acord) es penjaven al tauló d'anuncis de l'escala i que als locals ( que no tenen accés a l'escala) se'ls porta en mà. Concretament, han explicat que al Sr. Carlos María li anava a portar el Sr. Aquilino al bar on treballa ja que el local el té tancat.
Certament, no s'ha aportat a les actuacions documentació que acrediti la realització fefaent de convocatòries i notificacions. L'interrogatori del Sr. Aquilino i la declaració dels dos testimonis podria semblar insuficient per acreditar-ho com sosté l'apel lant però en el present cas, és a dir en una comunitat com la demandada, no es pot considerar que ho sigui.
Com s'ha indicat es tracta d'una comunitat integrada per propietaris d'edat avançada, que ha estat sempre gestionada per ells mateixos sense especials formalitats i sense oposició de ningú, que actualment continua sent gestionada per persones sense especials coneixements i en la qual mai s'han convocat les juntes ni s'han efectuat els acords d'altra manera que l'explicada sense que consti oposició ni reclamació, tampoc de l'ara demandat que és propietari del local des de 2006. Ell mateix ha admès que el Sr. Aquilino sempre l'anava a trobar al bar.
No és fins que se li reclamen les noves quotes aprovades per poder fer front a les obres de la façana, que per primer cop es qüestiona la convocatòria a unes juntes en les que s'han pres els acords que es pretenen anul lar.
Havent quedat acreditat, doncs, que el Sr. Carlos María havia estat convocat a les juntes i que havia estat notificat dels acords que s'havien pres, si estava disconforme amb els càrrecs designats, amb els nous criteris de distribució i les noves quotes acordades, havia d'haver-los impugnat en el termini legalment previst tant si considerava que eren contraris a la llei com si entenia que li eren perjudicials ( art.553-31 CCCat ). I com bé raona la sentència, aquest termini no pot ser computat, com pretén l'ara apel lant, des que ha ser al judici verbal que contra ell ha interposat la comunitat de propietaris en reclamació d'unes quotes que el Sr. Carlos María es nega a abonar quan tenia coneixement, perquè li havien estat notificades personalment, les actes amb els acords adoptats com s'ha de tenir per acreditat. S'ha de concloure, per tant, amb la sentència que l'acció per la que s'impugnen els acords adoptats a les juntes de 24 de juny i 3 d'octubre de 2011 i de 10 de setembre de 2012 ha caducat com s'ha apreciat en la primera instància.
Altrament, la documentació aportada ( acta de la junta de 30 de novembre de 2011) i la caducitat de l'acció d'impugnació exercida i la desestimació de la nul litat de les juntes i acords impugnats, comporta que també la pretensió exercida de manera subsidiària i l'assenyalada amb l'ordinal 3r hagin de ser desestimades. ..."
ANTECEDENTES DE HECHO
PRIMER.- La part dispositiva de la sentència objecte d'apel lació és la següent: " DESESTIMO íntegramente la demanda promovida por la Procuradora MONTSERRAT SALGADO LAFONT, en nombre y representación de D. Carlos María , contra la COMUNIDAD DE PROPIETARIOS de la calle DIRECCION000 nº NUM000 , de Badalona, y en consecuencia ABSUELVO a la COMUNIDAD DE PROPIETARIOS demandada de todos los pedimentos contra ella formulados. Condeno a la parte actora al pago de las costas procesales ."
SEGON.- Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistrada Il lma. Sra. Maria Dolors MONTOLIO SERRA.
FUNDAMENTOS DE DERECHO
PRIMER.- Plantejament del litigi
El propietari del local de l'edifici situat en el carrer DIRECCION000 núm. NUM000 de Badalona formula una demanda contra la comunitat de propietaris perquè es declari la nul litat dels acords adoptats a les juntes de 24 de juny i 3 d'octubre de 2011 i 10 de setembre de 2012 perquè ni va ser convocat ni li van ser notificades les actes.
Al lega que, en ser citat al judici que la comunitat ha instat contra ell per reclamar-li unes quotes, ha tingut coneixement que:
- havia estat anomenat president una persona que no és propietari
- s'hauria acordat modificar el criteri de contribució a les despeses de la comunitat i en conseqüència una nova quota sense que la qüestió constés en un ordre del dia
- s'hauria acordat reclamar-li un deute d'acord amb aquella nova quota
Manté que els acords, a més de contraris a la llei, li són greument perjudicials.
Subsidiàriament, sol licita que es declari la inexigibilitat de la nova quota que se li reclama i la impossibilitat d'adoptar un acord en aquest sentit en tant no es convoqui nova junta i s'aprovi amb els quòrums i la majoria que procedeixi.
La comunitat de propietaris contesta a la demanda. Oposa, en primer lloc, la caducitat de l'acció. Explica que la convocatòria a les juntes es penjava al tauló d'anuncis i al Sr. Carlos María se li comunicava verbalment. Per la mateixa via se li notificaven les actes. A totes les juntes hauria estat convocat si bé el demandat mai hi acudia i totes les actes se li van notificar. Afegeix que fou a la junta de 3 d'octubre de 2011 que es va acordar contribuir a les despeses comunitàries en proporció al coeficient i, per tant, ja en el mes de novembre el demandat havia de pagar 30€. El Sr. Carlos María va comunicar al president que no hi estava d'acord, que no pagaria aquesta quantitat però no els va impugnar.
Finalment, al lega que el Sr. Aquilino va ser nomenat president però en representació de la seva mare que és la propietària del pis la qual ha atorgat poders en favor del seu fill perquè per raons de salut no pot exercir aquell càrrec. Afegeix que en cap moment el Sr. Carlos María ha qüestionat la legitimació del Sr. Aquilino fins que li han reclamat les quotes.
La sentència desestima la demanda en considerar acreditat que el Sr. Carlos María va ser convocat a les juntes i se li van notificar les actes sense que hagués impugnat els acords en el termini que la llei li concedia. Altrament, pel que fa a la junta de 10 de setembre de 2012, el demandat al ludeix a mers defectes, degut a que la comunitat no s'administra per un professional, i que podien haver estat esmenats.
Contra aquesta resolució recorre el demandant. Insisteix, d'una banda, que l'acord pel que s'anomena un president que no és propietari és nul de ple dret i no queda convalidat per caducitat de l'acció d'impugnació segons manté la jurisprudència. I en segon lloc, que no ha estat convocat a les juntes ni se li han notificat les actes per la qual cosa no ha pogut impugnar els acords amb anterioritat. Invoca errònia valoració de la prova i incorrecta aplicació de la normativa i de la jurisprudència. Refereix que l'acta de la junta de 10 de setembre de 2012 no compleix els requisits legalment exigibles i que la sentència incorre en incongruència perquè no ha resolt les dues peticions que formulà de forma subsidiària.
La comunitat de propietaris sol licita la confirmació de la sentència dictada en la primera instància.
SEGON.- Deure de congruència
Estableix l' article 218 LEC que les sentències han de ser clares, precises i congruents amb les demandes i amb la resta de pretensions de les parts, deduïdes oportunament en el plet. En els mateixos termes ho indicava l' article 359 LEC 1881 .
Reiteradament ha assenyalat el Tribunal Suprem ( SSTS de 27 de maig de 1996 , 18 de novembre de 1996 , 29 de maig , 28 d'octubre i 5 de novembre de 1997 , 11 de febrer , 10 de mar ç i 27 d'octubre de 1998 i ho reitera actualment 12 de febrer del 2016 )que "el deber de congruencia se resume en la necesaria correlación que ha de existir entre las pretensiones de las partes, teniendo en cuenta el petitum [petición] y la causa petendi [causa de pedir] y el fallo de la sentencia" ( SSTS 173/2013, de 6 de mar ç, 31/2014, de 12 de febrer , y 467/2015, de 21 de juliol ).
El vici d'incongruència seria, doncs, un desajust entre la decisió judicial i els termes en què les parts han formulat la pretensió o pretensions que constitueixen l'objecte del procés. En concedir més , menys o cosa diferent del que se li hauria demanat, l'òrgan judicial incorreria en algun tipus d'incongruència ( STS 30 de desembre de 2015 ).
Així, es produirà incongruència ex silentio o omissiva si s'han deixat incontestades i sense resoldre alguna de les pretensions mantingudes per la part actora i/o els mitjans de defensa de la demandada a no ser que l'omissió es pugui interpretar com a desestimació tàcita ( SSTS 29 de gener i 2 de juny del 2010 ).
Com raona el Tribunal Suprem en sentència de 17 de març del 2011 "solo cabe tildar dicha respuesta judicial de incongruente por falta de argumentación concreta acerca de una cuestión cuando no cabe entender que hay una desestimación implícita derivada claramente de lo razonado en el cuerpo de la resolución ( SSTS de 1 de abril de 2008, RC núm. 222/2001 , 2 de octubre de 2009, RC núm. 2194/2002 , 26 de marzo de 2010 ), por esto ha declarado reiteradamente esta Sala que las decisiones absolutorias resuelven todas las cuestiones planteadas en la instancia y solo pueden ser tachadas de incongruentes en el caso de que haya habido una alteración de la causa de pedir o se haya estimado una excepción no planteada o susceptible de ser estimada de oficio ( STS de 18 de junio de 2008, RC núm. 599/2001 )".
Consegüentment, fins i tot el silenci pot constituir una desestimació tàcita suficient, sempre que es pugui deduir d'altres raonaments de la sentència i sempre que la resposta expressa no fos necessària o imprescindible ( SSTC 68/1988 , de 30 de mar ç, 95/1990, de 23 de maig ; 91/1995, de 19 de juny , 85/1996, de 21 de maig ).
En el present cas, els mateixos raonaments que efectua la sentència per desestimar la pretensió principal eren suficients per entendre desestimades, si més no de forma tàcita, les peticions formulades amb caràcter subsidiari. En qualsevol cas, si la part demandant volia un pronunciament explícit en considerar que la sentència no li donava resposta , podia haver acudit a la possibilitat que li concedeix l' article 215 LEC .
TERCER.- Nomenament de president
El demandant sol licita que es declari la nul litat de l'acord adoptat a la junta de 24 de juliol de 2011 pel que es nomena el Sr. Aquilino president de la comunitat perquè no és propietari.
De la mateixa manera que ho fa la sentència que es recorre, aquesta qüestió ha de ser resolta en primer lloc perquè d'entendre, com ho fa l'apel lant, que aquell acord és nul de pel dret ( article 6.3 CC ) no caldria analitzar la resta de les qüestions plantejades en el recurs perquè la nul litat d'aquell acord comportaria la nul litat de les juntes posteriors convocades i presidides pel Sr. Aquilino .
Efectivament, establia l' article 553-16 CCCat que la junta designaria el president o presidenta "necessàriament entre els propietaris d'elements privatius" . Actualment, el que disposa l'article 553-15 és que el càrrec de la presidència ha d'ésser exercit per un propietari.
No és aquest un fet controvertit, sinó que ha estat admès pel mateix Sr. Aquilino en ser preguntat al respecte l'acte del judici, que ell no és propietari de cap dels elements privatius que integren la comunitat.
La sentència entén que no per això l'acord ha de ser nul de pel dret com manté el demandant sinó només anul lable si s'impugna en els terminis legalment previstos.
En contra d'aquest raonament, l'apel lant invoca la doctrina fixada pel Tribunal Suprem, entre d'altres la sentència de 14 d'octubre de 2008 .
És cert que el Tribunal Suprem ha entès que aquella norma que exigeix que el president ha de ser nomenat entre els propietaris és una norma imperativa i que quan es conculca es trobem davant d'un acte nul de ple dret conforme l' article 6.3CC . Ara bé, aquesta doctrina ha estat dictada en relació a l' article 12, abans, i ara l ' article 13 LPH . I sent d'aplicació al cas el llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, concretament l'article 553.16 , el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en les competències que li són pròpies, no s'ha pronunciat al respecte. No són pocs els autors que entenen, com s'ha resolt en primera instància, que el nomenament com a president d'una persona que no és propietari és un acord anul lable però convalidable si no s'impugna en el termini previst a l'article 553-31.
En qualsevol cas, en el supòsit que s'examina el Sr. Aquilino no és un tercer extern a la comunitat de propietaris. És el fill d'una de les propietàries que es troba físicament impossibilitada per exercir el càrrec i que darrerament ha tornat a residir a l'immoble per poder atendre la seva mare.
Les circumstàncies que es donen en aquesta comunitat, porten a poder entendre, com sosté la comunitat de propietaris, que el Sr. Aquilino exerceix el càrrec en nom i representació de la seva mare, que és la propietària del pis i amb qui viu, la qual es troba físicament impossibilitada per fer-se'n càrrec.
Sosté la part demandada, i ha explicat el mateix Sr. Aquilino i el Sr. Felicisimo (que abans havia actuat de facto com a president) que els veïns d'aquest immoble havien actuat des de sempre ( 1967; f.38) com una comunitat sense haver-la constituït i la gestionaven entre els sense ajut de cap professional. Fou a l'any 2010, quan s'havien d'afrontar a la comunitat diverses qüestions de més complexitat ( obres a la façana), que els veïns, tots ells d'edat molt avançada, van demanar al fill d'una de les propietàries (el Sr. Aquilino ),que havia residit a l'immoble de jove i que hi havia tornat per cuidar de la seva mare, que se'n fes càrrec ell. Fou així, com el Sr. Aquilino va accedir a la presidència de la comunitat i encara que, possiblement per desconeixement del secretari i del mateix nomenat, no es fes constar correctament o amb precisió a les actes, s'ha d'entendre que se'l va nomenar i aquell va accedir al càrrec, no en nom propi, sinó en representació de la seva mare, que n'és la propietària.
Per tant, el recurs, en aquest primer punt, haurà des ser desestimat.
QUART.-Convocatòria i notificacions. Caducitat de l'acció.
Entén la sentència dictada en la primera instància que la prova practicada (interrogatori de part i testifical) acredita suficientment que l'ara demandant era convocat a les juntes que ara s'impugnen i que posteriorment se li han notificant els acords que s'havien pres. S'impugna en apel lació la valoració que ha dut al Jutjat a aquesta conclusió.
El Sr. Aquilino , i els dos testimonis ( el secretari i qui havia fet abans de president) han explicat que, des que se n'ha fet càrrec del Sr. Aquilino , les convocatòries a les juntes ( i també les notificacions dels acord) es penjaven al tauló d'anuncis de l'escala i que als locals ( que no tenen accés a l'escala) se'ls porta en mà. Concretament, han explicat que al Sr. Carlos María li anava a portar el Sr. Aquilino al bar on treballa ja que el local el té tancat.
Certament, no s'ha aportat a les actuacions documentació que acrediti la realització fefaent de convocatòries i notificacions. L'interrogatori del Sr. Aquilino i la declaració dels dos testimonis podria semblar insuficient per acreditar-ho com sosté l'apel lant però en el present cas, és a dir en una comunitat com la demandada, no es pot considerar que ho sigui.
Com s'ha indicat es tracta d'una comunitat integrada per propietaris d'edat avançada, que ha estat sempre gestionada per ells mateixos sense especials formalitats i sense oposició de ningú, que actualment continua sent gestionada per persones sense especials coneixements i en la qual mai s'han convocat les juntes ni s'han efectuat els acords d'altra manera que l'explicada sense que consti oposició ni reclamació, tampoc de l'ara demandat que és propietari del local des de 2006. Ell mateix ha admès que el Sr. Aquilino sempre l'anava a trobar al bar.
No és fins que se li reclamen les noves quotes aprovades per poder fer front a les obres de la façana, que per primer cop es qüestiona la convocatòria a unes juntes en les que s'han pres els acords que es pretenen anul lar.
Havent quedat acreditat, doncs, que el Sr. Carlos María havia estat convocat a les juntes i que havia estat notificat dels acords que s'havien pres, si estava disconforme amb els càrrecs designats, amb els nous criteris de distribució i les noves quotes acordades, havia d'haver-los impugnat en el termini legalment previst tant si considerava que eren contraris a la llei com si entenia que li eren perjudicials ( art.553-31 CCCat ). I com bé raona la sentència, aquest termini no pot ser computat, com pretén l'ara apel lant, des que ha ser al judici verbal que contra ell ha interposat la comunitat de propietaris en reclamació d'unes quotes que el Sr. Carlos María es nega a abonar quan tenia coneixement, perquè li havien estat notificades personalment, les actes amb els acords adoptats com s'ha de tenir per acreditat. S'ha de concloure, per tant, amb la sentència que l'acció per la que s'impugnen els acords adoptats a les juntes de 24 de juny i 3 d'octubre de 2011 i de 10 de setembre de 2012 ha caducat com s'ha apreciat en la primera instància.
Altrament, la documentació aportada ( acta de la junta de 30 de novembre de 2011) i la caducitat de l'acció d'impugnació exercida i la desestimació de la nul litat de les juntes i acords impugnats, comporta que també la pretensió exercida de manera subsidiària i l'assenyalada amb l'ordinal 3r hagin de ser desestimades.
CINQUÈ.- Costes de l'apel lació
La desestimació del recurs comporta que sigui l'apel lant qui es faci càrrec de les costes que deriven de l'apel lació ( article 3984.1 i 398.1 de la Llei d'enjudiciament civil)
FALLAMOS
Desestimar el recurs d'apel lació interposat per Carlos María contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 2 de Badalona en data 20.05.14 i confirmar aquesta resolució.
Les costes que deriven de l'apel lació són a càrrec de la part apel lant.
Amb pèrdua del dipòsit consignat.
La present sentència es susceptible de recurs de cassació si concorren els requisits legals ( art. 469 - 477-disposició final 16 LEC ), que es interposarà davant d'aquest Tribunal en un termini de vint dies a comptar des de la notificació de la present.
Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ- Barcelona, a ......................, el dia d'avui, i un cop signada pels Magistrats que l'han dictat, es dóna a l'anterior sentència, la publicitat que ordenen la Constitució i les Lleis. En dono fe.