texto Sepin
logo-Sepin
 
altaalta   recordar claverecordar clave     Usuario  usuario: clave: ENTRAR
Inicioinicio

Administrador de Finques

contenidos gestion directorio
buscar:
lupa
reducir_texto aumentar_texto guardar imprimir pdf Enviar Asignar a carpeta
Conceptos
|
Legislación relacionada
|
  • Clasificadores del documento
    • PROPIETAT HORITZONTAL
        • Acords Junta
            • Impugnació
            • Majories
            • Notificació
            • Nuls o Anul·lables
        • Junta de Propietaris
            • Assistència
            • Convocatòries
Referencia:SP/SENT/892738

AP Girona, Sec. 2.ª, 323/2016, de 30 de septiembre

Recurso 476/2016. Ponente: JOAQUIN MIGUEL FERNANDEZ FONT.

No ha caducado la acción de impugnación porque era imposible presentarla los dos últimos días del plazo por ser inhábiles y, por ello, se presentó el primer día que se podía y el plazo no era de 1 año porque no atentaba contra la ley 
"... L'al legació del recurs en el sentit que el termini de caducitat aplicable no és el de dos mesos sinó el de l'any, és completament contradictòria amb la que es va fer en la demanda.
En les seves argumentacions contingudes en el fonament de dret dedicat a parlar de la caducitat, la demanda diu sense embuts que el termini aplicable és el de dos mesos, al legació de la qual es fa ressò la sentència impugnada en el seu fonament jurídic tercer.
Per tant, fins i tot els demandants tenien clar en aquell moment que la nul litat dels acords no provenia d'una suposada infracció dels estatuts de la comunitat, como ara diuen.
A tot això hem d'afegir que els estatuts de la comunitat no fan referència a l'existència d'un servei de porteria en la comunitat, que sí que preveu un reglament de règim interior.
D'acord amb el que disposa l'article 553-12 del CCC, els reglaments de règim interior no s'integren en els estatus i ocupen un esgraó més baix dins la jerarquia normativa el que fa no s'hi puguin oposar (art. 553-12.1).
Això implica que el termini de caducitat no podria ser l'anual, perquè els acords impugnats difícilment podrien ser contraris als estatuts.
Per aquesta raó la demanda fixava clarament el termini de caducitat en dos mesos.
En definitiva, el termini aplicable al nostre cas és el de dos mesos y no el de l'any. ..."
"... Ara bé, respecte exclusivament del cas de la Sra. Inocencia no podem perdre de vista que el darrer dia del termini de caducitat era el 13 de desembre, dissabte.
El dissabte, i també el diumenge, són dies inhàbils de conformitat amb allò que preveu l' article 130.2 de la LEC . ..."
"... L'aplicació d'aquest criteri al nostre cas implica que no s'ha de considerar caducada l'acció de la Sra. Inocencia , el que fa que l'estudi del recurs segueixi pels altres motius en interès d'ella i del Sr. Jaime , l'acció dels quals no està caducada. ..."
La documental estaba a disposición de los comuneros en la Administración, por lo que la convocatoria fue válida y la junta no es nula 
"... L'article 553-21.5 del CCC disposa que la documentació necessària dels assumptes a tractar per la junta es pot trametre als propietaris o bé pot restar a la seva disposició en el despatx de l'administrador des del moment en què es fa la convocatòria, circumstància que s'hi ha de fer constar expressament.
La convocatòria va optar per aquesta darrera modalitat i així s'hi feia constar.
Pel que fa a la valoració probatòria de si aquest anunci de disponibilitat s'ajustava o no a la realitat, coincidim també amb els arguments de la sentència impugnada i els donem igualment per reiterats.
Volem afegir, però, les següents consideracions.
A la demanda aquesta qüestió va merèixer una atenció bastant curta i essencialment feia incís amb els problemes que hauria tingut la Sra. Diana per poder-hi accedir.
Hem de recordar que l'acció d'aquesta darrera s'ha declarat caducada, el que fa que les seves afirmacions sobre aquesta qüestió només poden servir per mirar d'acreditar aquest motiu d'impugnació dels altres dos apel lants.
Estem davant de manifestacions contradictòries entre el que diu el Sr. Jaime i el que va manifestar en el judici l'administrador.
La sentència en fa una valoració que no es pot considerar absurda, arbitrària o il lògica, i arriba a la conclusió que ha quedat demostrat que els documents estaven efectivament a disposició dels propietaris en el despatx professional de l'administrador.
Per altra banda, tant la demanda com el recurs se centren exclusivament en un aspecte formal de la qüestió. El que no expliquen és quin perjudici o indefensió real els hauria suposat no poder accedir a la documentació en el supòsit hipotètic (que acabem de negar) que es considerés demostrat que havia estat així.
No podem passar per alt que van assistir a la junta, van votar en contra dels acords (i si ho van fer hem d'entendre que va ser perquè tenien prou coneixement dels temes tractats i les seves conseqüències), van reiterar per escrit la seva oposició als acords i, finalment, els han impugnat judicialment. ..."
Ha quedado acredita la representación de algunos de los comuneros en una persona por medio de la documental aportada por la Comunidad 
"... Respecte del que podríem considerar el punt central d'aquest motiu del recurs (la Sra. Eugenia no tenia les representacions que deia que tenia), la tesi dels apel lants parteix d'una premissa errònia.
Com hem vist més amunt, la seva al legació de falta de concordança o coincidència entre els documents presentats amb la contestació i en el judici en realitat se cenyeix a un: el presumptament signat pel Sr. Carlos Francisco .
La documentació acreditativa de les representacions conferides a la Sra. Eugenia per aquest propietari, així com per altres dos, que s'adjunta a la demanda no es refereix a la junta de 23 d'agost de 2.014, sinó a una de l'any 2.010, com ja especificava el cos de la contestació.
Aquests documents de representació van ser presentats, segons el que explica la contestació, amb la finalitat d'acreditar que la Sra. Eugenia ja havia representat a diversos propietaris en juntes anteriors, fet que els demandants coneixien i acceptaven.
En definitiva, la tesi del muntatge, conxorxa o estafa processal, com diuen els apel lants, es fonamenta sobre la base d'un fet que esdevé erroni: els documents signats pel Sr. Carlos Francisco atribuint la seva representació en la junta a la Sra. Eugenia són diferents senzillament perquè es refereixen a juntes diverses, el que fa que òbviament no hagin de coincidir.
No tenim la més mínima prova que la representant actués en la junta sense el poder que va dir que tenia de tots i cadascun dels propietaris que representava.
És molt significatiu que cap dels representats hagués plantejat cap objecció, o fins i tot cap denúncia, quan va rebre l'acta de la junta i va veure que hi constava el seu vot emès per una representant que presumptament no tindria cap poder per representar- lo.
Igualment és molt sorprenent que si els demandants realment creuen que hi ha hagut una estafa processal, com diu el recurs, no s'hagin atansat immediatament al jutjat de guàrdia a denunciar un delicte que òbviament els afectava i perjudicava.
Finalment, si fins i tot d'una manera hipotètica hagués estat cert que la Sra. Eugenia no tenia la representació del Sr. Carlos Francisco , la conseqüència jurídica inherent hauria estat que de les quotes representades per la primera i computades com a vots favorables als acords proposats, s'hauria de restar la quota corresponent a l'apartament del Sr. Carlos Francisco , no la de tots els demés vots.
Això faria que el règim de majories, atès el resultat final de la votació que consta en l'acta de la junta, no s'hagués modificat. ..."
No son nulos los acuerdos que han sido notificados a los comuneros en una semana después del previsto en la ley 
"... És cert que les actes de la junta van ser enviades per correu als diversos propietaris el dia 8 d'octubre de 2.014, és a dir, aproximadament un mes i una setmana més tard que el termini que fixa la llei.
Un cop més els demandants miren d'aconseguir la nul litat d'uns acords sobre la base d'un argument formal, exageradament formalista podríem dir, sense que en cap moment diguin quina indefensió se'ls ha generat a l'hora de poder impugnar els acords amb els que discrepen.
El que tracta d' aconseguir aquesta norma és que les actes es notifiquen als propietaris en un termini raonablement breu.
Tanmateix, això no significa que si es demora la tramesa els acords de la junta esdevinguin nuls. Aquesta és una conseqüència jurídica que per enlloc es deriva del CCC, que no preveu cap sanció específica, i molt menys una de tan desproporcionada, pel cas que les actes de la junta s'enviïn als propietaris més enllà del termini marcat per la llei.
El que es tracta de determinar és si els propietaris han tingut coneixement de l'acta als efectes de poder exercir els seus drets, no de caure en un formalisme que no fa altra cosa que amagar la falta de raó en l'aspecte material o substancial del tema plantejat. ..."
ANTECEDENTES DE HECHO
PRIMER. Aquest procés es va iniciar arran de la demanda presentada en nom de Jaime , Diana i Inocencia contra COMUNIDAD DE PROPIETARIOS EDIFICIO000 .
SEGON. La decisió de la Sentència que va posar fi a la primera instància diu així: "Que desestimando la demanda formulada por la Procuradora de los Tribunales Sra. Alberdi Vera, en nombre y representación de Doña Diana , Don Jaime , Doña Inocencia y Doña Sofía , contra la Comunidad de Propietarios del EDIFICIO000 , representada por el Procurador de los Tribunales Sr. Ferrer, ABSUELVO a esta última de los pedimentos de la demanda, condenando en costas a la demandante" .
TERCER. En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiència Provincial, aprovades per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha correspost el coneixement d'aquest recurs a la Secció Segona.
QUART. En la seva tramitació s'han observat les normes processals aplicables a aquesta classe de recurs, les parts han efectuat les al·legacions que es poden veure en els respectius escrits presentats en aquesta segona instància, als quals es respon en els fonaments jurídics següents. Per a la deliberació i votació del recurs, s'assenyala el dia 28/9/16.
CINQUÈ. Conforme al que estableixen les normes de repartiment indicades, es va designar com a ponent d'aquest recurs l'Il·lm. Sr. JOAQUIM FERNANDEZ FONT, qui expressa en aquesta Sentència el criteri unànim de la Sala.
FUNDAMENTOS DE DERECHO
Tema litigiós .
PRIMER . Quatre propietaris d'apartaments situats en el conjunt EDIFICIO000 de Platja d'Aro impugnen els acord adoptats per la comunitat de propietaris en la junta del dia 23 d'agost de 2.014.
Un d'ells (la Sra. Sofía ) va renunciar durant la primera instància a la pretensió.
SEGON . La sentència de primera instància ha considerat caducada l'acció d'impugnació plantejada per les Sres. Diana i Inocencia .
Pel que fa al fons de l'assumpte, al qual s'ha arribat per la impugnació presentada pel Sr. Jaime , la resolució que acabem d'esmentar ha desestimat la seva pretensió.
TERCER . Els demandats no estan d'acord amb aquesta decisió.
El seu recurs el basteixen sobre la base de diversos motius que, tot seguit i per raons de claredat argumental, estudiarem de manera separada tot i que en un ordre diferent que considerem més clar des d'una perspectiva sistemàtica.
?? ?Caducitat de la pretensió.
QUART . Els apel lants impugnen la decisió de la sentència de primera instància que considera caducada la pretensió exercida per les Sres. Diana i Inocencia perquè van passar més de dos mesos entre que se'ls va notificar l'acta de la junta de propietaris i la presentació de la demanda.
El seu recurs es fonamenta en què el termini de caducitat que s'ha d'aplicar no és el dels dos mesos, que fixa la resolució apel lada sinó el d'un any atès que l'acord seria contrari als estatus.
També al lega, pel que fa a la Sra. Inocencia , que va rebre l'acta de la junta el dia 13 d'octubre de 2.014 i la demanda es va presentar el dia 15 de desembre del mateix any perquè els dos dies anteriors eren un cap de setmana.
CINQUÈ . Abans d'entrar a resoldre la qüestió plantejada, convé recordar, com ho fa amb total correcció la sentència atacada, que la normativa aplicable a la re?solució d'aquest cas és la redacció originària del llibre segon del Codi civil de Catalunya anterior a la modificació operada en matèria de propietat horitzontal per la llei 5/2.015, del 13 de maig.
Aquesta reforma va entrar en vigor el dia 20 de juny de 2.015 en virtut d'allò que preveu la seva disposició final.
La demanda iniciadora del litigi es va presentar el dia 15 de desembre de 2.014, el que fa que en aquell moment encara fos vigent la primera redacció del llibre segon.
??Per tant, no serà d'aplicació el termini de tres mesos que ara preveu la norma en substitució de l'anterior de dos.
SISÈ . L'al legació del recurs en el sentit que el termini de caducitat aplicable no és el de dos mesos sinó el de l'any, és completament contradictòria amb la que es va fer en la demanda.
En les seves argumentacions contingudes en el fonament de dret dedicat a parlar de la caducitat, la demanda diu sense embuts que el termini aplicable és el de dos mesos, al legació de la qual es fa ressò la sentència impugnada en el seu fonament jurídic tercer.
Per tant, fins i tot els demandants tenien clar en aquell moment que la nul litat dels acords no provenia d'una suposada infracció dels estatuts de la comunitat, como ara diuen.
A tot això hem d'afegir que els estatuts de la comunitat no fan referència a l'existència d'un servei de porteria en la comunitat, que sí que preveu un reglament de règim interior.
D'acord amb el que disposa l'article 553-12 del CCC, els reglaments de règim interior no s'integren en els estatus i ocupen un esgraó més baix dins la jerarquia normativa el que fa no s'hi puguin oposar (art. 553-12.1).
Això implica que el termini de caducitat no podria ser l'anual, perquè els acords impugnats difícilment podrien ser contraris als estatuts.
Per aquesta raó la demanda fixava clarament el termini de caducitat en dos mesos.
En definitiva, el termini aplicable al nostre cas és el de dos mesos y no el de l'any.
SETÈ . Pel que fa a la impossibilitat de presentar la demanda dins dels dos darrers dies del termini perquè eren inhàbils, l'article 122-5. 2 del CCC determina que en el còmput del termini de caducitat no s'exclouen els dies inhàbils ni els festius.
Al seu torn, el número primer del mateix article preveu que el dia inicial del còmput serà aquell en què la persona afectada pot conèixer raonablement les circumstàncies que fonamenten l'acció.
En el nostre cas, notificada l'acta de la junta els dies 10 d'octubre i 13 d'octubre de 2.014 a les Sres. Diana i Inocencia , respectivament, és clar que el dia en què van presentar la demanda s'havia escolat el termini de dos mesos legalment establert.
Ara bé, respecte exclusivament del cas de la Sra. Inocencia no podem perdre de vista que el darrer dia del termini de caducitat era el 13 de desembre, dissabte.
El dissabte, i també el diumenge, són dies inhàbils de conformitat amb allò que preveu l' article 130.2 de la LEC .
Això fa aplicable la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, fen cita de la del Tribunal Suprem, que en la seva sentència de 2 de desembre de 2.013 va decidir en un cas pràcticament igual:
"la actual doctrina de la Sala Primera del TS relacionada, especialmente, con la posibilidad de tener en cuenta lo dispuesto en el art. 135.1 LEC en el cómputo de los plazos previsto en el art. 5 CC , si bien distingue entre plazos procesales, considerando como tales los que tengan su origen o punto de partida en una actuación de igual clase (notificación, citación, emplazamiento o requerimiento), y plazos sustantivos, entre los que están aquellos asignados para el ejercicio de una acción, recuerda que, sin afectar a la computación de estos, el art. 135.1 LEC ha permitido resolver los problemas relacionados con la presentación de escritos sujetos a término, al admitir que pueda efectuarse " hasta las quince horas del día hábil siguiente al del vencimiento del plazo, en el servicio común procesal creado a tal efecto o, de no existir éste, en la sede del órgano judicial ", porque, en aquellos supuestos en que los efectos de la caducidad solo puedan interrumpirse mediante la interposición de una demanda por el titular de un derecho ante el órgano jurisdiccional, cualquier otra solución supondría hurtar a los interesados parte del plazo legalmente establecido para realizar un determinado acto con eficacia jurídica al obligarles a presentarlo antes de las 24 horas del último día, ya que el art. 5 CC , aunque no lo mencione expresamente -en cambio, el art. 122-5.2 CCCat sí lo hace-, supone que el día final del cómputo ha de transcurrir por entero -sin que en este punto existan diferencias entre plazos señalados por días o por meses ( STS 1ª 538/2011 de 11 jul . FD2)-, además de comportar un efecto contrario al derecho fundamental a obtener la tutela judicial efectiva de los Jueces y Tribunales en el ejercicio de los derechos e intereses legítimos, " desde el momento en que se privaría al titular de un derecho... a disponer de la totalidad del plazo concedido por la Ley, incluso aunque se arbitraran mecanismos organizativos distintos de acceso a los órganos judiciales (inexistentes en la actualidad, puesto que los juzgados no permanecen abiertos durante las veinticuatro horas del día, y no es posible la presentación de escritos ante el Juzgado que presta servicio de guardia), pues siempre dispondría de la facultad de agotarlo en su integridad, y de esta facultad no puede ser privado por las normas procesales u orgánicas que imposibilitan el pleno ejercicio de la acción ante los órganos judiciales " (Cfr. STS 1ª 287/2009 de 29 abr . FD4; en el mismo sentido, SSTS 1ª 497/2010 de 28 jul . FD2, 538/2011 de 11 jul. FD3, 740/2011 de 20 oct. FD3 y, en cierto modo, 134/2012 de 29 feb. FD4).
Pues bien, no existiendo diferencia apreciable alguna entre lo previsto en el art. 5 CC , en relación con el cómputo de los plazos sustantivos, y lo dispuesto sobre el computo de los plazos de caducidad en el art. 122-5, parágrafos 2 y 3, del CCCat , es por lo que consideramos de aplicación a este último de la doctrina jurisprudencial del TS anteriormente expuesta y, en consecuencia, estimamos el primer motivo del recurso extraordinario por infracción procesal con la consecuencia de revocar la sentencia recurrida".
L'aplicació d'aquest criteri al nostre cas implica que no s'ha de considerar caducada l'acció de la Sra. Inocencia , el que fa que l'estudi del recurs segueixi pels altres motius en interès d'ella i del Sr. Jaime , l'acció dels quals no està caducada.
Foscor de la convocatòria de la junta.
VUITÈ . En aquest motiu del recurs l'apel lant defèn que del contingut de la convocatòria no es derivava que es sotmetria a votació la supressió del servei de porteria
NOVÈ . D'acord amb el que preveu l'article 553-21.4 del CCC, la convocatòria de la junta ha d'expressar de manera clara l'ordre del dia.
En el punt quart de la convocatòria de la junta diu "presentación estudio supresión servicio de portería".
Més avall fa esment a la previsió legal sobre que no tenen dret de vot els propietaris morosos.
La redacció del tema a tractar és totalment clara.
Pel que fa a què no deia que es sotmetria a votació, és absurd pretendre que un determinat tema es sotmetrà a la consideració de la junta de propietaris i que no es prendrà cap decisió sobre ell.
La junta, sobre els temes inclosos en l'ordre del dia, decideix el que considera convenient a favor, o en contra de les propostes o bé no prendre cap decisió o ajornar-la.
Sigui com sigui, del redactat de la convocatòria queda totalment clar que el tema de la supressió de la porteria es sotmetria a decisió dels copropietaris, el que fa que innegablement puguin decidir el que considerin convenient sobre aquesta qüestió.
Amb la finalitat d'evitar reiteracions argumentals totalment innecessàries, fem nostres els arguments continguts sobre aquesta qüestió en la sentència impugnada i els donem per reproduïts.
Disponibilitat de la documentació necessària .
DESÈ . En el següent motiu fonamentador del recurs l'apel lant afirma que la convocatòria de la junta no es vàlida perquè no es va posar la documentació necessària a disposició dels propietaris. per molt que es fes constar que ho estava en el despatx professional de l'administrador de la comunitat.
La valoració de la prova que hauria fet la jutgessa de primera instància sobre aquesta qüestió seria errònia.
ONZÈ . L'article 553-21.5 del CCC disposa que la documentació necessària dels assumptes a tractar per la junta es pot trametre als propietaris o bé pot restar a la seva disposició en el despatx de l'administrador des del moment en què es fa la convocatòria, circumstància que s'hi ha de fer constar expressament.
La convocatòria va optar per aquesta darrera modalitat i així s'hi feia constar.
Pel que fa a la valoració probatòria de si aquest anunci de disponibilitat s'ajustava o no a la realitat, coincidim també amb els arguments de la sentència impugnada i els donem igualment per reiterats.
Volem afegir, però, les següents consideracions.
A la demanda aquesta qüestió va merèixer una atenció bastant curta i essencialment feia incís amb els problemes que hauria tingut la Sra. Diana per poder-hi accedir.
Hem de recordar que l'acció d'aquesta darrera s'ha declarat caducada, el que fa que les seves afirmacions sobre aquesta qüestió només poden servir per mirar d'acreditar aquest motiu d'impugnació dels altres dos apel lants.
Estem davant de manifestacions contradictòries entre el que diu el Sr. Jaime i el que va manifestar en el judici l'administrador.
La sentència en fa una valoració que no es pot considerar absurda, arbitrària o il lògica, i arriba a la conclusió que ha quedat demostrat que els documents estaven efectivament a disposició dels propietaris en el despatx professional de l'administrador.
Per altra banda, tant la demanda com el recurs se centren exclusivament en un aspecte formal de la qüestió. El que no expliquen és quin perjudici o indefensió real els hauria suposat no poder accedir a la documentació en el supòsit hipotètic (que acabem de negar) que es considerés demostrat que havia estat així.
No podem passar per alt que van assistir a la junta, van votar en contra dels acords (i si ho van fer hem d'entendre que va ser perquè tenien prou coneixement dels temes tractats i les seves conseqüències), van reiterar per escrit la seva oposició als acords i, finalment, els han impugnat judicialment.
Validesa dels vots per representació .
DOTZÈ . Aquest és el tema que ha centrat de manera prioritària l'atenció del recurs.
En fa referència en diversos epígrafs (qüestions prèvies, error en la valoració de la prova i falta de motivació de la sentència).
Atès que tots els arguments plantejats en aquests diferents motius del recurs tenen la mateixa finalitat (que es declari la invalidesa dels vots emesos per representació mitjançant la Sra. Eugenia ) els estudiarem de manera conjunta.
En síntesi el recurs ve a defensar que no ha quedat demostrat que la Sra. Eugenia tingués la representació dels propietaris en nom dels quals va votar, vot que va ser decisiu a l'hora de conformar una majoria suficient a favor dels acords impugnats.
Argumenten els apel lants que en l'audiència prèvia van demanar, i la jutgessa va acceptar, que es requerís a la comunitat demandada amb la finalitat que acredités que la persona esmentada representava als propietaris que va dir que representava.
La comunitat va presentar els documents que miraven de demostrar-ho, però ho va fer fora del termini de cinc dies que especificava el requeriment fet per la diligència d'ordenació de 21 de setembre de 2.015 i no els va aportar fins el dia del judici (26 de gener de 2.016).
Per tant, aquesta aportació seria extemporània i hauria generat indefensió als demandants perquè la seva lletrada no hauria tingut prou temps per poder-los examinar acuradament en l'acte del judici.
Si es comparen els tres documents de representació presentats amb la contestació a la demanda amb els que es van aportar en el judici, es pot apreciar que en un cas (representació presumptament atorgada pel Sr. Carlos Francisco ) no coincideixen.
Això fa entendre als apel lants que d'alguna manera la representació que la Sra. Eugenia va dir que ostentava no era certa i havia estat manipulada als efectes, primer, de poder actuar en la junta i, després, d'acreditar la seva representació en el judici, el que fa que el recurs parli d'estafa processal.
La sentència impugnada seria incongruent per omissió atès que res no diu sobre aquesta qüestió litigiosa.
TRETZÈ . Amb la finalitat de situar adequadament la qüestió litigiosa pel que fa a aquest motiu del recurs, convé tenir present que l'apel lació no discuteix, com ho feia la demanda, la possibilitat que la Sra. Eugenia pogués representar a propietaris de la comunitat en la junta pel fet de no ser propietària, el que fa que aquest tribunal no hagi d'entrar a estudiar-la.
Només volem remarcar que la possibilitat que algun dels comuners confereixi la seva representació a una persona no propietària té encaix dins del que preveu l'article 553-22.1 del CCC, relatiu a l'assistència a les juntes de la comunitat.
CATORZÈ . Pel que fa a la imputació d'omissió de pronunciament de la sentència de primera instància, no hi podem estar d'acord.
Fa un estudi exhaustiu d'aquest tema, amb el que coincidim essencialment, més enllà d'algun error material pel que fa al temps que el Sr. Jaime va ser president de la comunitat, el que fa que no hi hagi cap omissió de pronunciament.
No es pot confondre la incongruència per omissió, contrària al que preveu l' article 218.1 de la LEC respecte de la forma i requisits de les sentències, amb una disconformitat amb les conclusions de la jutgessa que la dicta.
QUINZÈ . És cert que la comunitat va presentar els documents que acreditaven les representacions que presentava la Sra. Eugenia bastant més tard del que es derivava del requeriment que havia rebut.
Aquest fet per sí sol no pot determinar la invalidesa de la prova presentada, si no ha generat indefensió a la part que va demanar que se la requerís.
Segons el recurs aquesta indefensió s'hauria produït perquè la lletrada dels demandants no hauria pogut estudiar acuradament els documents en el judici.
Ara bé, si això va ser així, podria haver demanat una suspensió temporal per poder-los estudiar amb més calma o, fins i tot, que el judici s'assenyalés per un altre dia.
Sigui com sigui, no veiem per enlloc la indefensió.
Dels arguments del recurs resulta que ja en aquell moment la lletrada va entendre que un dels documents de representació (el que estaria signat pel Sr. Carlos Francisco ) no es corresponia amb el document presentat amb la demanda i que volia demostrar la representació d'aquest propietari.
Dels arguments del recurs resulta que l'únic document que diu que no coincideix amb els presentats amb la contestació a la demanda és precisament aquest.
Amb això volem dir que si després d'un estudi acurat i amb temps dels documents resulta que l'únic del qual es sospita és el mateix dels qual ja es va sospitar en el judici, no semblaria que l'estudi que la lletrada dels demandants va poder fer en aquell acte fos tan precipitat ni poc acurat, senzillament perquè ara no diu que un estudi més reposat hagi permès detectar altres possibles irregularitats.
En definitiva, entenem que la demora en la presentació dels documents requerits no ha generat cap mena d'indefensió als apel lants, que els han pogut valorar i fer les consideracions que han considerat adients, tant en el judici com ara en la segona instància.
SETZÈ . Respecte del que podríem considerar el punt central d'aquest motiu del recurs (la Sra. Eugenia no tenia les representacions que deia que tenia), la tesi dels apel lants parteix d'una premissa errònia.
Com hem vist més amunt, la seva al legació de falta de concordança o coincidència entre els documents presentats amb la contestació i en el judici en realitat se cenyeix a un: el presumptament signat pel Sr. Carlos Francisco .
La documentació acreditativa de les representacions conferides a la Sra. Eugenia per aquest propietari, així com per altres dos, que s'adjunta a la demanda no es refereix a la junta de 23 d'agost de 2.014, sinó a una de l'any 2.010, com ja especificava el cos de la contestació.
Aquests documents de representació van ser presentats, segons el que explica la contestació, amb la finalitat d'acreditar que la Sra. Eugenia ja havia representat a diversos propietaris en juntes anteriors, fet que els demandants coneixien i acceptaven.
En definitiva, la tesi del muntatge, conxorxa o estafa processal, com diuen els apel lants, es fonamenta sobre la base d'un fet que esdevé erroni: els documents signats pel Sr. Carlos Francisco atribuint la seva representació en la junta a la Sra. Eugenia són diferents senzillament perquè es refereixen a juntes diverses, el que fa que òbviament no hagin de coincidir.
No tenim la més mínima prova que la representant actués en la junta sense el poder que va dir que tenia de tots i cadascun dels propietaris que representava.
És molt significatiu que cap dels representats hagués plantejat cap objecció, o fins i tot cap denúncia, quan va rebre l'acta de la junta i va veure que hi constava el seu vot emès per una representant que presumptament no tindria cap poder per representar- lo.
Igualment és molt sorprenent que si els demandants realment creuen que hi ha hagut una estafa processal, com diu el recurs, no s'hagin atansat immediatament al jutjat de guàrdia a denunciar un delicte que òbviament els afectava i perjudicava.
Finalment, si fins i tot d'una manera hipotètica hagués estat cert que la Sra. Eugenia no tenia la representació del Sr. Carlos Francisco , la conseqüència jurídica inherent hauria estat que de les quotes representades per la primera i computades com a vots favorables als acords proposats, s'hauria de restar la quota corresponent a l'apartament del Sr. Carlos Francisco , no la de tots els demés vots.
Això faria que el règim de majories, atès el resultat final de la votació que consta en l'acta de la junta, no s'hagués modificat.
Notificació de l'acta de la junta .
DISSETÈ . En el darrer motiu del recurs els apel lants denuncien que l'acta de la junta se'ls va notificar fora del termini que preveu l'article 553-27.2 del CCC (10 dies des del següent a la reunió).
DIVUITÈ . És cert que les actes de la junta van ser enviades per correu als diversos propietaris el dia 8 d'octubre de 2.014, és a dir, aproximadament un mes i una setmana més tard que el termini que fixa la llei.
Un cop més els demandants miren d'aconseguir la nul litat d'uns acords sobre la base d'un argument formal, exageradament formalista podríem dir, sense que en cap moment diguin quina indefensió se'ls ha generat a l'hora de poder impugnar els acords amb els que discrepen.
El que tracta d' aconseguir aquesta norma és que les actes es notifiquen als propietaris en un termini raonablement breu.
Tanmateix, això no significa que si es demora la tramesa els acords de la junta esdevinguin nuls. Aquesta és una conseqüència jurídica que per enlloc es deriva del CCC, que no preveu cap sanció específica, i molt menys una de tan desproporcionada, pel cas que les actes de la junta s'enviïn als propietaris més enllà del termini marcat per la llei.
El que es tracta de determinar és si els propietaris han tingut coneixement de l'acta als efectes de poder exercir els seus drets, no de caure en un formalisme que no fa altra cosa que amagar la falta de raó en l'aspecte material o substancial del tema plantejat.
Costes.
DINOVÈ . De conformitat amb l' article 398.1 de la LEC imposem les costes de la segona instància a la part apel lant.
El fet que s'hagi estimat el recurs en allò, que afecta a la Sra. Inocencia pel que fa a què l'acció que ha exercit no havia caducat, no amaga que en el fons del tema el recurs ha estat íntegrament desestimat, senzillament perquè no es declara la nul litat de cap dels acords impugnats.
FALLAMOS
PRIMER . Desestimem el recurs d'apel lació presentat en nom de Jaime , Diana i Inocencia contra la sentència de primera instància i la confirmem íntegrament.
SEGON . Imposem les costes de la segona instància a la part apel lant.
Contra aquesta resolució es pot presentar recurs de cassació, d'acord amb allò que estableix l' article 477.2.3º de la LEC si s'acredita el seu interès cassacional, i per infracció processal, de conformitat al que disposa la seva disposició final setzena.
Serà competent per a la seva resolució el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i s'haurà d'interposar davant d'aquesta Secció de l'Audiència en el termini de vint dies des de la seva notificació.
En el moment d'interposar-los s'haurà de fer el pagament del dipòsit preceptiu, si escau.
Notifiqueu aquesta Sentència a les parts i deixeu-ne un testimoniatge en aquest rotlle i en les actuacions originals, que es retornaran al Jutjat de Primera Instància i Instrucció del qual procedeixen.
Així ho decideix la Sala, integrada pels magistrats esmentats a l'encapçalament, que signen a continuació.
PUBLICACIÓ. Avui, s'ha publicat aquesta Sentència, d'acord amb el que s'estableix legalment. En dono fe com a Lletrada de l'Admció. de Justícia d'aquesta Secció.