texto Sepin
logo-Sepin
 
altaalta   recordar claverecordar clave     Usuario  usuario: clave: ENTRAR
Inicioinicio

Administrador de Finques

contenidos gestion directorio
buscar:
lupa
reducir_texto aumentar_texto guardar imprimir pdf Enviar Asignar a carpeta
Conceptos
|
Legislación relacionada
|
  • Clasificadores del documento
    • PROPIETAT HORITZONTAL
        • Acords Junta
            • Vinculació
        • Reclamació Morosos
            • Oposició Extemporània
Referencia:SP/SENT/905766

AP Lleida, Sec. 2.ª, 150/2017, de 27 de marzo

Recurso 851/2015. Ponente: ALBERTO GUILAÑA FOIX.

No pueden discutirse los gastos que se reclaman porque están basados en un acuerdo de junta que es vinculante porque nadie lo recurrió 
"... Cap dels acords que serveixen de base a la reclamació de la part actora ha estat impugnat judicialment, raó per la qual transcorregut amb escreix els terminis de caducitat fixats a la llei, s'han de considerar acords vàlids a tots els efectes.
Partint de l'asserció anterior ara escau analitzar si la reclamació que s'efectua té el recolzament o no dels acords comunitaris que s'acompanyen com a Docs. 1 i ss. en la demanda atès que la part demandada apel lant ho nega. Així i pel que fa a l'acta de 15 de maig de 2010 s'acorda en el punt 4 l'aprovació del repartiment de quotes de la comunitat de locals comercials i habitatges tot interpretant el que diu el Títol de constitució i el CCCat, i en relació justament a la coberta, la teulada i la façana, acord que desprès és matisat en quan al règim de majoria pel qual s'adopta, en l'acta de junta de data 12 de març de 2011, sense que, insisteixo, consti que s'hagi impugnat judicialment. ..."
"... Semblantment cal dir al respecte de les despeses girades com a conseqüència de les actuacions fetes a les baranes dels balcons i acordades en junta de 31 d'agost de 2013, que malgrat haver anunciat alguns dels comunitaris la seva intenció d'impugnar-los, en realitat diuen que es reserven les acciones que corresponguin però finalment no consta hagin fet cap actuació judicial tendent a atacar aquell acord anul lant-lo (només una sentència judicial o un acord posterior contrari ho poden fer), deixant d'aquesta manera, caducar l'acció i esdevenint l'acord ferm a tots els efectes.
Es diu per l'apel lant que no s'ha considerat el fet de que el manteniment correspon a cada comunitari a l'entendre que les baranes es tracta d'elements comuns però atribuïts a l'ús exclusiu dels comunitaris. No es aquí on cal discutir sobre aquest aspecte atès que repeteixo, l'acord es ferm i no ha estat impugnat. Baldament l'afirmació de l'apel lant tot i tenir part de veritat és clarament matisable i dependrà dels casos, i així quan es tracti de reparacions que tinguin el seu origen en problemes estructurals o quan siguin deguts a l'antiguitat o desgast normal de l'edifici aliens a la conservació i manteniment, el seu cost ha de ser suportat per la comunitat.
No pot sostenir-se que l'acord de data 31 d'agost de 2013 sigui confús ja que a aquell s'hi adjuntava les quotes que es varen acompanyar a la convocatòria. Així es diu que " Se acuerda por mayoría de los presentes girar una primera derrama extraordinaria la primera semana de septiembre de 2013, en concreto la mitad del presupuesto Nasarre cuyas cuotas se adjuntaron a la convocatoria de la presente Acta".
Per tant, ni consta que cap dels acords s'hagi impugnat en temps i forma ni consta que hi hagi oposició feta en forma temporània a les quantitats reclamades, sent que les al legacions relatives als possibles vicis en que haurien incorregut els acords en relació a infracció del títol de constitució o en relació al règim de majories, són absolutament innòcues i no poden impedir que s'executi allò que està acordat de forma ferma. ..."
ANTECEDENTES DE HECHO
PRIMER. El Jutjat Primera Instància 1 Vielha va dictar sentència que, en la seva part dispositiva, establia:
" FALLO
Que en la demanda interpuesta por COMUNIDAD DE PROPIETARIOS CALLE000 NUM000 , EDIFICIO000 DE BOSSOTS, y parte demandada DON Inocencio , DON Romulo , DON Pedro Miguel y DOÑA Leocadia
1º.- Estimo íntegramente la demanda rectora de la presente litis , y en consecuencia a los demandados a abonar a la actora las siguientes cantidades:
- D. Inocencio la suma de MIL SEISCIENTOS CUARENTA Y DOS EUROS CON CINCUENTA Y TRES CÉNTIMOS ( 1.642,53 €;)
- D. Romulo la suma de CUATROCIENTOS SETENTA Y SIETE EUROS CON NOVENTA Y SEIS CÉNTIMOS ( 477,96 ¿)
- D. Pedro Miguel la suma de QUINIENTOS CUARENTA Y CUATRO EUROS CON NOVENTA Y OCHO CÉNTIMOS( 544,98 ¿)
- Dª. Leocadia la suma de QUINIENTOS VEINTIOCHO EUROS CON CINCUENTA Y CUATRO CÉNTIMOS( 528,54¿)
Asimismo les condeno al pago de los intereses legales desde la fecha de intimación extrajudicial, esto es, desde el 30 de agosto de 2014.
2º.- Con imposición de costas a los demandados [...]"
SEGON. Contra la sentència esmentada es va interposar recurs d'apel lació mitjançant un escrit, del qual es va donar trasllat a les parts contràries per tal que s'hi oposessin o impugnessin la sentència.
TERCER. Seguidament es van elevar les actuacions a aquesta Audiència Provincial Secció Segona, que va acordar formar rotlle i designar un/a magistrat/da per conèixer del recurs, al qual es van passar les actuacions per dictar la resolució corresponent. Es va assenyalar el dia 20 de març de 2017 per la decisió del recurs.
FUNDAMENTOS DE DERECHO
PRIMER. La part demandada recorre contra la sentència de primera instància i ho fa tot posant de manifest una sèrie d'al legacions referents a: les baranes, en que diu que la sentència no es pronuncia sobre el seu caràcter comú o d'ús privatiu; als acords comunitaris atès que entén que aquells no modifiquen el títol constitutiu en relació a la contribució dels locals al manteniment de les baranes; l'error en que incorre la sentència a l'apreciar que en els acords concorrien les majories exigides a la llei per adoptar-los, quan no és així; i finalment, ataca les quantitats reclamades a la demanda.
La part actora apel lada s'oposa al recurs i demana la íntegra confirmació de la sentència de primera instància.
SEGON . Abans d'endinsar-nos en l'anàlisi dels motius de recurs cal palesar que ens trobem en un procediment declaratiu verbal en reclamació de quantitat i que ho és precisament per raó d'aquesta quantitat, és a dir poc més de 3000 €;. No estem enfront a un procediment en que s'exercitin accions pròpies de la propietat horitzontal atès que de ser així el procediment hauria estat un declaratiu ordinari a l'empara de l' article 249-8 de la LEC . I cal remarcar-ho ja que aquí no es tracta d'examinar si un acord esta ben o mal adoptat sinó, i partint de la base de que aquell és ferm, analitzar si la reclamació s'ajusta a aquell o no.
Efectivament, el CCCat en la redacció anterior a la Llei 5/2015 de 13 de maig que va entrar en vigor el 20 de juny de 2015 (l'actual demanda és de 8 de maig de 2015), establia en el seu article 553 - 31 que els acords contraris a les lleis, al títol de constitució o als estatuts es podien impugnar en el termini de dos mesos o un any (segons els casos). Cap dels acords que serveixen de base a la reclamació de la part actora ha estat impugnat judicialment, raó per la qual transcorregut amb escreix els terminis de caducitat fixats a la llei, s'han de considerar acords vàlids a tots els efectes.
Partint de l'asserció anterior ara escau analitzar si la reclamació que s'efectua té el recolzament o no dels acords comunitaris que s'acompanyen com a Docs. 1 i ss. en la demanda atès que la part demandada apel lant ho nega. Així i pel que fa a l'acta de 15 de maig de 2010 s'acorda en el punt 4 l'aprovació del repartiment de quotes de la comunitat de locals comercials i habitatges tot interpretant el que diu el Títol de constitució i el CCCat, i en relació justament a la coberta, la teulada i la façana, acord que desprès és matisat en quan al règim de majoria pel qual s'adopta, en l'acta de junta de data 12 de març de 2011, sense que, insisteixo, consti que s'hagi impugnat judicialment.
Així les coses, les quantitats que es giren en base a aquells acords no varen ser impugnades en quan al seu càlcul o quantia per la part demandada, en la contestació a la demanda feta en la vista, sent que les al legacions que puguin fer-se ara en aquesta alçada són totalment extemporànies i no poden ser considerades en base al principi pendente apellatione nihil innovetur i que impedeix examinar en segona instància qüestions que no varen ser oportunament posades de manifest en primera instància atès que de ser així causaria indefensió a la contrapart. S'estableix així la invariabilitat en la segona instància dels termes del litigi i el respecte a la situació processal creada per les parts en primera instància, havent-se de considerar com a qüestions noves les suscitades amb posterioritat als períodes d'al legació, les quals han de ser rebutjades perquè en cas contrari s'infringirien els principis d'igualtat entre les parts, contradicció i defensa, de tal forma que qualsevol al legació ja sigui com a pretensió o com a mitjà de defensa, ha de plantejar-se en la fase processal adient. Així, diu la sentència del Tribunal Suprem de 20 de desembre de 2002 , recollint la de 13 de maig de 2002 , que: "... los Tribunales deben atenerse a las cuestiones de hecho y de derecho que las partes le hayan sometido, las cuales acotan los problemas litigiosos y han de ser fijadas en los escritos de alegaciones, que son los rectores del proceso. Así lo exigen los principios de rogación ( sentencias de 15 de diciembre de 1984 , 4 de julio de 1986 , 14 de mayo de 1987 , 18 de mayo y 20 de septiembre de 1996 , 11 de junio de 1997 ); y de contradicción (sentencias de 30 de enero de 1990 y 15 de abril de 1991 ), por lo que el fallo ha de adecuarse a las pretensiones y planteamientos de las partes, conforme a la regla "iudex iudicare debet secundum allegata et probata partium" ( sentencias 19 octubre 1981 y 28 abril 1990 ), sin que quepa modificar los términos de la demanda (prohibición de la "mutatio libelli", sentencia de 26 de diciembre de 1997 ), ni cambiar el objeto del pleito en la segunda instancia ("pendente apellatione nihil innovetur, sentencias de 19 julio 1989 , 21 abril 1992 y 9 junio 1997 ). I diu al respecte l'apartat XIII de l'Exposició de Motius de la LEC que: " es determina legalment que la segona instància no constitueix un nou judici, en què es puguin adduir tota classe de fets i arguments o formular-hi pretensions noves sobre el cas".
Semblantment cal dir al respecte de les despeses girades com a conseqüència de les actuacions fetes a les baranes dels balcons i acordades en junta de 31 d'agost de 2013, que malgrat haver anunciat alguns dels comunitaris la seva intenció d'impugnar-los, en realitat diuen que es reserven les acciones que corresponguin però finalment no consta hagin fet cap actuació judicial tendent a atacar aquell acord anul lant-lo (només una sentència judicial o un acord posterior contrari ho poden fer), deixant d'aquesta manera, caducar l'acció i esdevenint l'acord ferm a tots els efectes.
Es diu per l'apel lant que no s'ha considerat el fet de que el manteniment correspon a cada comunitari a l'entendre que les baranes es tracta d'elements comuns però atribuïts a l'ús exclusiu dels comunitaris. No es aquí on cal discutir sobre aquest aspecte atès que repeteixo, l'acord es ferm i no ha estat impugnat. Baldament l'afirmació de l'apel lant tot i tenir part de veritat és clarament matisable i dependrà dels casos, i així quan es tracti de reparacions que tinguin el seu origen en problemes estructurals o quan siguin deguts a l'antiguitat o desgast normal de l'edifici aliens a la conservació i manteniment, el seu cost ha de ser suportat per la comunitat.
No pot sostenir-se que l'acord de data 31 d'agost de 2013 sigui confús ja que a aquell s'hi adjuntava les quotes que es varen acompanyar a la convocatòria. Així es diu que " Se acuerda por mayoría de los presentes girar una primera derrama extraordinaria la primera semana de septiembre de 2013, en concreto la mitad del presupuesto Nasarre cuyas cuotas se adjuntaron a la convocatoria de la presente Acta".
Per tant, ni consta que cap dels acords s'hagi impugnat en temps i forma ni consta que hi hagi oposició feta en forma temporània a les quantitats reclamades, sent que les al legacions relatives als possibles vicis en que haurien incorregut els acords en relació a infracció del títol de constitució o en relació al règim de majories, són absolutament innòcues i no poden impedir que s'executi allò que està acordat de forma ferma.
TERCER. Atès el que disposa l' article 394 de la LEC , i havent-se desestimat el recurs d'apel lació escau imposar les costes d'aquesta alçada a la part apel lant.
FALLAMOS
DESESTIMO el recurs d'apel lació interposat pel procurador Casanovas contra la sentència de data 23 d'octubre de 2015 del jutjat de primera instància i instrucció de Viella que CONFIRMEM en tots els seus extrems i amb imposició a la part apel lant de les costes causades en la present instància.
Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb una certificació de la sentència als efectes que escaiguin.
Aquesta és la meva sentència, que pronuncio, mano i signo.
MODE D'IMPUGNACIÓ: Contra aquesta resolució no es pot interposar recurs algú.
PUBLICACIÓ. En el dia de la data i en audiència pública, el magistrat ponent Sr. Albert Guilanyà Foix ha llegit i ha publicat la sentència anterior. En dono fe.