texto Sepin
logo-Sepin
 
altaalta   recordar claverecordar clave     Usuario  usuario: clave: ENTRAR
Inicioinicio

Administrador de Finques

contenidos gestion
buscar:
lupa
reducir_texto aumentar_texto guardar imprimir pdf Enviar Asignar a carpeta
Conceptos
|
Legislación relacionada
|
  • Clasificadores del documento
    • PROPIETAT HORITZONTAL
        • Obres Elements Comuns
            • Consentiment Comunitat
            • Prescripció Acció
Referencia:SP/SENT/991871

AP Lleida, Sec. 2.ª, 92/2019, de 22 de febrero

Recurso 742/2017. Ponente: ALBERT MONTELL GARCIA.

La comunidad se opuso en el plazo de 5 años a las obras realizadas en elementos comunes por los propietarios, por lo que no ha existido su consentimiento tácito al no haber transcurrido 6 años 
"... No hi ha dubte, doncs, que la comunitat demandant es va oposar a les obres de manera expressa i efectiva el mes d'octubre de 2015, és a dir, dintre del termini de sis anys que establia l'art, 553-36 en la seva redacció originària, i que acabava pel febrer de 2016. Es podria pensar que al entrar en vigor la nova redacció de l'art. 553-36 el juny de 2015, ja estava en vigor el termini de quatre anys i, per tant, que aquest fos l'aplicable. No pot ser així perquè seria contrari a les normes de dret transitori i al principi de seguretat jurídica. Al establir la nova regulació un termini més curt que, per altra banda s'hauria consumat abans d'interposar la demanda, es perjudicaria a aquell que ha acomodat la seva conducta a l'empara de la norma vigent en el moment, de manera que se li estaria aplicant una norma que encara no s'havia publicat dintre del període de temps que la mateixa estableix, en aquest cas, de quatre anys de caducitat. Aquest criteri és el que aplica a la Disposició Transitòria de la Llei 29/02, que aprova el Llibre primer del CCCat en matèria de prescripció i caducitat. Per tant, no es pot tenir per caducada l'acció interposada i atès que concorren tots els requisits legals, tal i com s'ha indicat al començament d'aquesta resolució, la demanda ha de ser estimada. ..."
ANTECEDENTES DE HECHO
PRIMER . El 21 de novembre de 2017 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 14/2017, procedents de la Secció Civil del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Tremp, a fi de resoldre el recurs d'apel lació interposat pel procurador Carles Badia Verdeny en representació de COMUNIDAD PROPIETARIOS CASA NUM000 , contra Sentència de data 21/06/2017 , en què consta com a part apel lada la procuradora Montserrat Calmet Pons, en representació de Humberto , Elsa , Encarna , Ildefonso .
SEGON . El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
"Debo DESESTIMAR y DESESTIMO íntegramente la demanda de Comunidad de Propietarios de la Casa nº NUM000 de la CALLE000 , de Durró Vall de Boi (Casa DIRECCION000 ) contra Dña. Encarna y D. Ildefonso .
Debo CONDENAR y CONDENO a la Comunidad de Propietarios de la Casa nº NUM000 de la CALLE000 , de Durró Vall de Boi (Casa DIRECCION000 ), al pago de las costas procesales. [...]"
TERCER . El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.
QUART . En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va designar com a ponent el magistrat Albert Montell Garcia .
FUNDAMENTOS DE DERECHO
PRIMER. No és discutit que els demandats han realitzat obres al traster de la seva propietat situat a la comunitat de propietaris de la casa núm. NUM000 del carrer CALLE000 , a la Vall de Boí. Van consistir en l'obertura a la paret del traster de dues portes paral leles que donen a la seva plaça d'aparcament. Mitjançant prova pericial elaborada pel Sr. Evelio s'ha acreditat que aquesta modificació no afecta la solidesa de l'edifici, no suposa l'ocupació de cap element comú ni suposa la creació de cap servitud. La comunitat de propietaris no va atorgar autorització prèvia a la realització d'aquestes obres mitjançant acord adoptat en junta de propietaris. Pel que fa a la data en la qual es van realitzar, els demandats sostenen que va ser a començaments de 2005, mentre que la comunitat de propietaris afirma que es van fer entre gener i febrer de 2010, abans que es realitzés junta de propietaris el dia 2-3-10.
SEGON. La postura dels demandats té el suport de la declaració testifical del Sr. Indalecio , constructor de l'edifici, que afirma a l'acte del judici que l'obra la van poder fer perquè encara estaven treballant a una altra obra a la Vall de Boí, abans de marxar, així com també del propietari Sr. Julián , que va indicar que l'obra es va fer abans de 2010, als cap d'uns anys d'acabat l'edifici pels voltants de 2005. En canvi, els testimonis aportats per la comunitat, Sra. Amelia , Sr. Mariano i Sr. Maximo , coincideixen en dir que les obres es van fer abans de la junta de propietaris del dia 2-3-10 perquè quan van estar als seus pisos amb motiu de les festes de Nadal i Cap d'Any de 2009, encara no s'havien obert les dues portes (cal precisar que el propietaris utilitzen els habitatges com a segona residència). La coherència dels testimonis de la demandada, malgrat el seu evident interès en el resultat del litigi instat per la seva comunitat, té una major versemblança que la prova aportada pels demandats, especialment perquè, a més, té el suport d'una carta que aquests van adreçar a l'aleshores presidenta de la comunitat, Sra. Amelia , el dia 26-4-16, en la qual, en resposta a la queixa de la comunitat, diuen: "Centrándonos en las adaptaciones denunciadas, decir que fueron realizadas antes de la reunión de marzo de 2010, en cuya acta se indica fueron observadas". Es refereix a l'acta de la junta de 2-3-10 i, com es pot comprovar, no s'afirma que les obres van ser fetes el 2005 o un altre any en concret, o anys abans de la junta de 2010, com seria lògic si realment es van fer en 2005 tal i com sostenen els demandats. Es diu que es van fer abans de la data de la junta, perfectament compatible, doncs, amb la tesi de la comunitat que van ser fetes entre gener i febrer d'aquell mateix any 2010. També és coherent amb aquest període d'execució la seva escassa entitat, reflectida a l'informe pericial del Sr. Evelio , que necessàriament havien de se de ràpida realització.
TERCER. Fixada d'aquesta manera la data d'execució de les obres escau examinar el motiu pel qual la sentència de primera instància desestima la demanda, consistent en haver transcorregut el termini de caducitat establert a l' art. 553-36.4 del CCCat , precepte que dedueix el consentiment tàcit de la comunitat de propietaris envers les obres que suposen una alteració d'elements comuns pel mer transcurs del temps, en concret de quatre anys. Aquest precepte va recollir per primera vegada la doctrina jurisprudencial que admet les obres il legalment efectuades pels propietaris en elements comuns quan la comunitat deixava transcórrer un període de temps llarg abans d'exercir accions per restituir la situació anterior, doctrina que es fonamentava en l'abús de dret. En el cas dels ara litigants, efectuades les obres com a molt tard a finals de febrer de 2010, el termini de caducitat per a que la comunitat s'hi oposés acabaria cap el febrer de 2014, mentre que, en canvi, la demanda es va interposar l'11-1-17. La sentència de primer grau, acollint les al legacions dels demandats efectuades a la contestació a la demanda, fa aplicació de l' art. 553-36.4 del CCCat , que estableix: "La comunitat pot exigir la reposició a l'estat originari dels elements comuns alterats sense el seu consentiment. No obstant això, s'entén que la comunitat ha donat el consentiment si l'execució de les obres és notòria, no disminueix la solidesa de l'edifici ni comporta l'ocupació d'elements comuns ni la constitució de noves servituds i la comunitat no s'ha oposat en el termini de caducitat de quatre anys a comptar de l'acabament de les obres". Ara bé, no es té en compte que aquesta redacció del precepte es correspon a la donada per la Llei 5/2015, de 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, la qual va entrar en vigor el dia 20 de juny de 2015 segons estableix la seva Disposició Final ("Aquesta llei entra en vigor al cap d'un mes d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya"). En la seva redacció originaria l'art. 553-36 establia al seu paràgraf tercer el següent: "La comunitat pot exigir la reposició a l'estat originari dels elements comuns alterats sense el seu consentiment. No obstant això, s'entén que la comunitat ha donat el consentiment si l'existència d'obres que no disminueixen la solidesa de l'edifici ni comporten l'ocupació d'elements comuns és notòria i la comunitat no ha mostrat oposició en el termini de sis anys des que es van acabar". Com es pot comprovar, el termini que donava a la comunitat per exterioritzar la seva oposició a les obres era de sis anys i no de quatre, com disposa la nova redacció actualment vigent. La Llei 5/15, de 13 de maig, no preveu cap norma específica de dret transitori, però ha de ser aplicada la versió original de l'art. 553 - 36 en virtut de les normes generals de dret transitori atès que les obres es van efectuar el 2010, sota la vigència de l'anterior redacció de l'art. 553-36. Això suposa que el termini per a que la demandant s'oposés a les obres fetes pels demandats acabava pel febrer de 2016. La comunitat demandant planteja que les actes de les juntes de propietaris que s'han aportat al procediment, en especial les de 2010, 2011 i 2012, recullen la voluntat de la comunitat contrària a les obres. No es pot compartir aquesta tesi atès que la redacció que tenen les actes no recullen de manera concloent i rotunda que fos així. L'acta de 2-3-10 no reflecteix cap voluntat de la comunitat efectuada en forma, és a dir, amb un acord adoptat prèvia votació i prèvia inclusió d'aquesta qüestió a l'ordre del dia de la convocatòria de la junta. Es tracta només de l'apartat de "precs i preguntes" on a més de "comentar" que s'ha observat la modificació del traster, simplement es diu que "se recuerda a todos los propietarios que, antes de iniciar cualquier tipo de obra o reforma que afecte a los elementos comunes, debe someterse a consulta y aprobación, si procede, de la Comunidad". Com es pot comprovar, es tracta d'un simple recordatori pel futur de la forma en què els propietaris han de procedir en aquests casos, però no inclou la ferma oposició de la comunitat a les modificacions ja efectuades en el passat pels demandats, ni tampoc se'ls requereix per a que reposin la situació anteriorment existent en un determinat termini, ni se'ls adverteix de l'exercici d'accions judicials en cas contrari. Encara menys clares són les altres actes aportades. L'excepció és la junta d'11-10-15, on al punt setè del seu ordre del dia sota el títol de "reclamación a propietarios por cambio de estructura de los elementos comunes del parking", la comunitat aprova concedir el termini de sis mesos per restituir l'estat originari del traster. Evidentment els demandats no qüestionen que van rebre la convocatòria per aquesta junta amb aquest ordre del dia ni la recepció de la seva acta. En compliment d'aquest acord la comunitat es va dirigir als demandats per burofax de 30-10-15, que va ser rebut i contestat pel Sr. Humberto amb la seva carta, anteriorment esmentada, de 26-4-16, on comença dient: "dando respuesta a los burofax de fecha 30.10.15 y 10-03-16 remitidos por usted denunciando obras realizadas de manera indebida y sin el consentimiento de la comunidad en el trastero [...]". No hi ha dubte, doncs, que la comunitat demandant es va oposar a les obres de manera expressa i efectiva el mes d'octubre de 2015, és a dir, dintre del termini de sis anys que establia l'art, 553-36 en la seva redacció originària, i que acabava pel febrer de 2016. Es podria pensar que al entrar en vigor la nova redacció de l'art. 553-36 el juny de 2015, ja estava en vigor el termini de quatre anys i, per tant, que aquest fos l'aplicable. No pot ser així perquè seria contrari a les normes de dret transitori i al principi de seguretat jurídica. Al establir la nova regulació un termini més curt que, per altra banda s'hauria consumat abans d'interposar la demanda, es perjudicaria a aquell que ha acomodat la seva conducta a l'empara de la norma vigent en el moment, de manera que se li estaria aplicant una norma que encara no s'havia publicat dintre del període de temps que la mateixa estableix, en aquest cas, de quatre anys de caducitat. Aquest criteri és el que aplica a la Disposició Transitòria de la Llei 29/02, que aprova el Llibre primer del CCCat en matèria de prescripció i caducitat. Per tant, no es pot tenir per caducada l'acció interposada i atès que concorren tots els requisits legals, tal i com s'ha indicat al començament d'aquesta resolució, la demanda ha de ser estimada.
QUART. Finalment, només escau afegir que la manca de legitimació passiva del codemandat Sr. Humberto al legada pels demandats a la seva contestació a la demanda no pot ser admesa atès que no va ser fixat com a fet controvertit a l'audiència prèvia, on només es va establir que ho eren la data de les obres i l'afectació que implicaven per l'edifici, i, en segon lloc, perquè atès el plantejament de la demanda la seva legitimació està determinada com usuari del traster objecte de l'obra i coautor responsable de la mateixa, atès que és copropietari amb la seva esposa de la plaça d'aparcament adjacent.
CINQUÈ. Atès el que disposen els articles 394 i 398.1 de la LEC no escau efectuar pronunciament pel que fa a les costes de segona instància mentre que les de primera instància han d'imposar-se als demandats.
Finalment, respecte del dipòsit constituït per la part recurrent, cal disposar el que escaigui de conformitat amb el que estableix la disposició addicional 15a de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ ).
Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,
FALLAMOS
Estimem el recurs d'apel lació interposat per la representació processal de la comunitat de propietaris de la casa núm. NUM000 del carrer CALLE000 , contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància de Tremp, en procediment de judici ordinari núm. 14/17, que revoquem i, en el seu lloc, estimem la demanda interposada i condemnem Elsa , Encarna i Ildefonso i Humberto a realitzar les obres necessàries per tornar al seu estat originari la paret del traster que utilitzen a la planta soterrani destinada a garatge de la comunitat demandant.
Condemnem els demandats a pagar les costes de primera instància. No escau efectuar pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.
Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.
Torneu el dipòsit consignat a la part apel lant
Així per aquesta la nostra sentència, la pronunciem, manem i signem.
Contra aquesta resolució es pot interposar un recurs de cassació en els supòsits de l' article 477.2 de la LEC i un recurs extraordinari per infracció processal ( regla 1.3 de la disposició final 16a de la LEC ) davant del Tribunal Suprem ( article 466 de la LEC ), sempre que es compleixin els requisits legals establerts jurisprudencialment.
També s'hi pot interposar un recurs de cassació en relació amb el dret civil català, en els supòsits de l' article 3 de la Llei 4/2012, de 5 de mar ç, del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya.
Els recursos s'han d'interposar per mitjà d'un escrit que s'ha de presentar en aquest òrgan judicial en el termini de vint dies a partir de l'endemà de la notificació. Així mateix, s'ha de constituir al compte de dipòsits i consignacions d'aquest òrgan judicial el dipòsit a què es refereix la disposició addicional addicional 15a de la Llei orgànica del poder judicial , reformada per la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre.
Els magistrats