texto Sepin
logo-Sepin
 
altaalta   recordar claverecordar clave     Usuario  usuario: clave: ENTRAR
Inicioinicio

Administrador de Finques

contenidos gestion
buscar:
lupa
reducir_texto aumentar_texto guardar imprimir pdf Enviar Asignar a carpeta
Referencia:SP/SENT/993371

AP Girona, Sec. 1.ª, 110/2019, de 19 de febrero

Recurso 917/2018. Ponente: CARLES CRUZ MORATONES.

No se puede autorizar a la comunero a ocupar un espacio común aunque otros propietarios lo hubieran hecho porque ha actuado por la vía de los hechos consumados sabiendo que la comunidad no había discutido las ocupaciones anteriores por prescripción 
"... Aquesta argumentació ja denota en primer lloc que la demandada va fer obres en el seu apartament sense comunicar-ho a la Comunitat (553-36.3 del CCC) i per tant en afectar un element comú havia de sotmetre la decisió a la Junta de Propietaris. En segon lloc, el fet que hi haguessin altres propietaris que també s'haguessin apropiat d'aquell vestíbul no es causa legal que l'empari per no demanar autorització a la Comunitat ni encara menys que fos un consentiment tàcit. Recordem que el TS en la seva sentència de 3.3.10 ja esmenta que no es emparar-se cap propietari en la " ley de la selva " ..."
"... n tercer lloc, no té fonament la justificació d'una suposada autorització tàcita. Primerament, perquè les comunitats de propietaris s'expressen a traves dels acords de les juntes de propietaris les quals són impugnables davant els tribunals. Això comporta que quan un propietari vulgui afectar a un element comú ha de demanar-ho a la Comunitat i aquesta incloure-ho en un ordre del dia i sotmetre a debat i votació aquella petició.
I a més, la Sra. Esperanza que ja era propietària des de 5.4.1974 devia estar al corrent que en diverses Juntes de 9.8.05, 9.8.14 i 4.9.15 ja s'havien suscitat qüestions relatives a "les portes quatre", és a dir als apartaments situats en la mateixa posició del seu i que també acaba la seva numeració amb 4, en el qual es manifestà per diferents propietaris les queixes sobre l'ocupació del mateix espai per altres propietaris (la prova ha acreditat que des de feia més de 30 anys) i que s'havia dit que estava prescrita una eventual reclamació contra ells per aquella ocupació. És a dir, que res li permetia suposar que amb ella es faria una excepció i també se li autoritzaria. I segurament això explica que anés per la via dels fets consumats i sense demanar autorització (ni comunicar les obres en l'apartament), procedís a realitzar les obres, amb la immediata reacció de la Comunicat que va instar la presència de la Policia Local. Com ja hem dit en transcriure la sentència del TS de 3.3.10 , no existeix el dret a la igualtat en la il legalitat, i, per això, no és valida l'argumentació de que si els altres han ocupat un espai comunitari, jo també tinc dret a fer-ho. Si la Sra. Esperanza volia fer l'ocupació d'aquell espai havia de demanar autorització a la Comunitat i, si aquesta li ho denegava, acudir als Tribunals per tractar de que li donessin la raó.
En conseqüència cal desestimar el recurs i confirmar plenament la sentència d'instància. ..."
ANTECEDENTES DE HECHO
PRIMER. El 13 de setembre de 2018 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 11/2017, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 6 de Blanes, a fi de resoldre el recurs d'apel lació interposat pel procurador Faustino Igualador Peco en representació de Esperanza , contra la sentència de data 15/12/2017 , en què consta com a part apel lada la procuradora Sheila Cara Martin, en representació de COMUNIDAD DE PROPIETARIOS DIRECCION000 NUM000 DE BLANES.
SEGON. El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
"FALLO
ESTIMAR íntegramente la demanda interpuesta por la Procuradora de los Tribunales Dª. Sheila Cara Martín, en nombre y representación de la Comunidad de Propietarios de la DIRECCION000 nº NUM000 de Blanes, frente a Esperanza , y en consecuencia, DECLARAR que las obras efectuadas por la demandada han afectado a un elemento comunitario y se han realizado sin conocimiento ni consentimiento previo de la comunidad, y en su virtud, CONDENAR a la demandada a proceder a la reposición a su estado originario de los elementos comunes alterados sin consentimiento de la comunidad, y en particular a efectuar todas las obras de reposición necesarias para dejar libre la zona de pasillo comunitario de la planta NUM001 de la que se ha apropiado, retirando todos los aparatos instalados en el mismo y retrocediendo la puerta de acceso a la vivienda a su estado originario en el plazo de tres meses desde la firmeza de la Sentencia. En el supuesto que transcurrido el plazo de tres meses no se hubiesen llevado a término las actuaciones anteriores, AUTORIZAR a la comunidad a ejecutar las obras de reposición a su estado originario por sí misma y a cuenta de la demandada.
Todo ello con expresa imposición de las costas causadas en el presente procedimiento a la parte demandada."
TERCER. El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos. Assenyalat l'acte de deliberació, votació i decisió, ha tingut lloc el dia 13/02/2019.
QUART. En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va designar com a ponent el magistrat Carles Cruz Moratones.
FUNDAMENTOS DE DERECHO
Primer. Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la.
Segon. En el present procediment la comunitat de propietarias DIRECCION000 NUM000 de Blanes demanda a una copropietària des de 1974 de l'apartament NUM002 , entre d'altres propietats, perquè sigui condemnada a la reposició dels elements comuns alterats sense el consentiment de la Comunitat de Propietaris i que ho faci en el termini de tres mesos.
La sentència d'instància estima íntegrament la demanda amb imposició de les costes a la part demandada.
Tercer . No es motiu de discussió que les obres que va començar la demandada en el mes de febrer de 2016 (en va deixar constància la Policia Local a instàncies de la Comunitat) van consistir entre d'altres en una ampliació de l'apartament NUM002 de la seva propietat en base a apropiar-se d'un vestíbul al final del passadís exterior de la finca per un espai de 9,33 metres quadrats. És a dir que 1) es tracta d'un espai comú (com són els vestíbuls d'acord amb l'article 553-41 del CCC) i 2) l'espai apropiat és d'una superfície de 9,33 metres quadrats.
Quart. La justificació que dona la propietària demandada és que comptava amb el consentiment tàcit de la propietat perquè d'altres apartaments havien fet la mateixa apropiació de l'espai i la Comunitat no havia reaccionat. I afegeix que estaríem davant de la doctrina dels actes propis (referits a la Comunitat) i fonamentats en l'article 111-8 del mateix Codi.
Aquesta argumentació ja denota en primer lloc que la demandada va fer obres en el seu apartament sense comunicar-ho a la Comunitat (553-36.3 del CCC) i per tant en afectar un element comú havia de sotmetre la decisió a la Junta de Propietaris. En segon lloc, el fet que hi haguessin altres propietaris que també s'haguessin apropiat d'aquell vestíbul no es causa legal que l'empari per no demanar autorització a la Comunitat ni encara menys que fos un consentiment tàcit. Recordem que el TS en la seva sentència de 3.3.10 ja esmenta que no es emparar-se cap propietari en la " ley de la selva " i ho diu en aquests termes:
" La sentencia recurrida, en su fundamento de derecho segundo, contiene los siguientes razonamientos :
"Sin embargo, no cabe duda alguna que la demandada no puede ampararse en una supuesta autorización de la comunidad ni siquiera tácita, por consentimiento de cerramientos anteriores. En estos casos es criterio de la Sala que es exigible al propietario afectado perpetrar la autorización de la junta de propietarios invocando si cabe la existencia de obras iguales a las pretendidas por él, y en caso de no aceptación de la obra, podrá impugnar el acuerdo en la vía judicial para que se reconozca su derecho de igualdad frente a otros propietarios a los que se le han consentido las obras. Pero lo que en modo alguno puede ampararse es en la ley de la selva en el ámbito de la comunidad de vecinos , de tal forma que la obra realizada sin consentimiento unánime de la comunidad de propietarios ni en su defecto aprobación judicial ha de reputarse ilícita, criterio que vale tanto para la totalidad de las obras ilícitas de la comunidad que no se hayan sometido a la aprobación de la junta. Además, el que con anterioridad por otros condueños se hubiera hecho obras ilegales en nada afecta a la acción ejercitada por no ser el thema decidendi, desconociéndose así si fueron las mismas precedidas de un acuerdo comunitario conforme a las exigencias legales....."
...
Esta Sala manifiesta su conformidad a las reflexiones de la sentencia de instancia recién expresadas."
I aquesta expressió de " la ley de la selva en el ámbito de una comunidad de propietarios " ha fet fortuna en sentències posteriors com les de Múrcia (1ª) 2.6.15 ;
Sevilla (8) de 17.11.15; Saragossa (4) de 30.12.13; Barcelona (17) de 14.12.17 i 9.2.16; Madrid (21) de 14.3.14 i Màlaga (5) de 28.6.13, entre d'altres.
Cinquè. En tercer lloc, no té fonament la justificació d'una suposada autorització tàcita. Primerament, perquè les comunitats de propietaris s'expressen a traves dels acords de les juntes de propietaris les quals són impugnables davant els tribunals. Això comporta que quan un propietari vulgui afectar a un element comú ha de demanar-ho a la Comunitat i aquesta incloure-ho en un ordre del dia i sotmetre a debat i votació aquella petició.
I a més, la Sra. Esperanza que ja era propietària des de 5.4.1974 devia estar al corrent que en diverses Juntes de 9.8.05, 9.8.14 i 4.9.15 ja s'havien suscitat qüestions relatives a "les portes quatre", és a dir als apartaments situats en la mateixa posició del seu i que també acaba la seva numeració amb 4, en el qual es manifestà per diferents propietaris les queixes sobre l'ocupació del mateix espai per altres propietaris (la prova ha acreditat que des de feia més de 30 anys) i que s'havia dit que estava prescrita una eventual reclamació contra ells per aquella ocupació. És a dir, que res li permetia suposar que amb ella es faria una excepció i també se li autoritzaria. I segurament això explica que anés per la via dels fets consumats i sense demanar autorització (ni comunicar les obres en l'apartament), procedís a realitzar les obres, amb la immediata reacció de la Comunicat que va instar la presència de la Policia Local. Com ja hem dit en transcriure la sentència del TS de 3.3.10 , no existeix el dret a la igualtat en la il legalitat, i, per això, no és valida l'argumentació de que si els altres han ocupat un espai comunitari, jo també tinc dret a fer-ho. Si la Sra. Esperanza volia fer l'ocupació d'aquell espai havia de demanar autorització a la Comunitat i, si aquesta li ho denegava, acudir als Tribunals per tractar de que li donessin la raó.
En conseqüència cal desestimar el recurs i confirmar plenament la sentència d'instància.
Sisè. La desestimació del recurs d'apel lació comporta imposar el pagament de les costes d'aquesta alçada a la part apel lant com a conseqüència del seu recurs en aplicació de l' article 398.1 de la LEC .
FALLAMOS
1. DESESTIMEM el recurs d'apel lació interposat per la representació processal de Esperanza .
2. CONFIRMEM la Sentència de data 15/12/2017 dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 6 de Blanes , en les actuacions de procediment ordinari núm. 11/2017 de les quals dimana aquests Rotlle.
Imposem el pagament a la part apel lant de les costes causades en aquesta alçada.
Contra aquesta sentència hi cap recurs de cassació per interès cassacional davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en els termes indicats en l' article 476-2-3 ª i 3 de la LEC .
També hi cap recurs extraordinari per infracció processal d'acord amb l' article 469 i la Disposició Final 16 de la LEC .
Aquesta és la nostra Sentència que, jutjant de manera definitiva, pronunciem, manem i signem i que es dipositarà al Llibre de sentències d'apel lació.
Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i únicament per al compliment de la tasca que té encomanada, i es tractaran amb la màxima diligència.
Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials, que l'ús que se'n pugui fer ha de quedar circumscrit a l'àmbit del procés, que se'n prohibeix la transmissió o comunicació per qualsevol mitjà o procediment i que s'han de tractar exclusivament per a finalitats pròpies de l'Administració de justícia, sens perjudici de les responsabilitats civils i penals establertes per al cas que se'n faci un ús il legítim (Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell i Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals).