S'ha de fer obligada referència a l'enquesta plantejada en el núm. 16 d'aquest Quadern Jurídic; en aquell es preguntava si "la no redacció de l‘acta de la Junta de Propietaris en català, és causa de nul·litat?". Atesos els termes de l'art. 553-27.3 CCCat ("L'acta de la reunió s'ha de redactar almenys en català"). Tots els enquestats es varen manifestar en el mateix sentit, amb els matisos que, en major o menor mesura, justifiquen la seva exigència, en el sentit que no és causa de nul·litat, i aquesta exigència difícilment encaixa amb la llibertat civil i l'autonomia de la voluntat proclamada al preàmbul de la mateixa Llei 5/2006. Una altra cosa és el motiu pel qual el legislador hagi formulat la proposta en termes inequívocament imperatius, i no pot ser un altre que el propòsit de protegir el català o de "normalitzar-ne l'ús", en l'àmbit de la política lingüística, i encara més atès que, conforme al vigent Estatut d'Autonomia (pendent encara de recurs davant del TC) "el català és la llengua pròpia de Catalunya, d'ús preferent per les administracions públiques i els mitjans de comunicació", en front a la màxima protecció del castellà, en tant que només respecte d'aquest s'estableix constitucionalment un deure individualitzat de comprensió i amb ell la presumpció que tots els espanyols l'entenen, per concloure que no s'aprecia cap impediment en què sigui la Junta de Propietaris qui