La manca d'autorització prèvia al President per a l'exercici d'accions judicials amb motiu de la Covid-19 es pot justificar o esmenar? Podria ser causa de desestimació de la demanda?

És clar que la comunitat de propietaris, encara que mancada de personalitat jurídica, té aptitud per ser titular, activa i passiva, de relacions jurídiques, per la qual cosa pot arribar a ser creditora o deutora enfront de tercers [en relació amb l'art. 553-1.2 c)], i la Llei d'Enjudiciament Civil 1/2000, en els art. 6.1.5è i 7.6, així com a l'art. 544, últim paràgraf, li reconeix capacitat per ser part i capacitat processal.

D'acord amb l'art. 553-16 b) CCCat, correspon al president "representar a la comunitat judicial i extrajudicialment".

És cert que el Tribunal Suprem, en la interpretació de l'art. 13.3 LPH 1960, ha entès, sobretot a partir de la Sentència de 27 de març de 2012 (SP/SENT/668762) i ho reitera en moltes posteriors, que l'acord comunitari d'autorització al president per a la interposició d'accions judicials es d'aportació obligada. En definitiva, considera que les facultats del president per accionar en representació de la comunitat exigeixen un plus d'acreditació del fet que la seva actuació representa la veritable voluntat de la comunitat en la mesura que els seus actes en el procés han de vincular el seu representat o, el que és el mateix, han d'incidir en el patrimoni o en els interessos jurídics de la comunitat [en aquest sentit argumenten les Sentències del TS de 10 d'octubre de 2011 (SP/SENT/649857) o de 24 de juny de 2016 (SP/SENT/859253)].